El que has de saber sobre el peu infantil

Cada cop els pares es preocupen més dels peus dels seus fills. De fet, un dels motius principals de consulta és el peu plà o caminar amb les puntes dels peus cap endins. En aquest post, resoldrem tots els dubtes sobre el peu infantil! No ho dubtis i segueix llegint…

 

Entendre la evolució

Al néixer, el peu del bebè és totalment pla. Això és degut a la quantitat més gran de grassa dels recents nascuts, que emmascara el pont. A mesura que van creixent, l’arc plantar (pont) es va formant. Aproximadament als 8 anys s’obté un peu que ja serà molt semblant al de l’adult. Aquest peu pla sol acompanyar-se d’una caiguda dels turmells cap a dins, anomenada valguisme. Aquesta deformitat provoca que al caminar el nen proni i això pot causar dolors tant al peu com als genolls o esquena, fatiga i caigudes.

També els ossos de la cuixa i la cama (fèmur i tíbia principalment), van canviant amb el creixement. És freqüent sobre l’edat dels 4 anys trobar que l’infant camina amb les puntes dels peus cap endins. Precisament això és degut a l’angulació dels ossos. A l’edat dels 3-4 anys, la tíbia es sol trobar torsionada internament i l’angle d’anteversió femoral augmentat. Això pot provocar caigudes freqüents.

Fins aproximadament els 6-8 anys, els nens van canviant aquestes angulacions, en aquesta edat ja s’haurien d’haver aconseguit els paràmetres normals de l’adult.

Torsió femoral i tibial

Els genolls també pateixen canvis en la infància, des del naixement fins als 2 anys trobem un genu varo. A partir dels 2 anys l’angulació del genoll canvia formant als 4 anys el pic màxim de genu valgo. Finalment, als 7 anys s’aconsegueixen unes cames rectes.

Angle del genu segons l’evolució

Com ajudar a l’evolució correcte?

Ara que ja sabem com ha de ser la evolució… què fem si el nostre fill no evoluciona correctament?

En l’exploració, el podòleg revisa tots el que s’ha comentat anteriorment. Per part del peu, s’ha de saber diferenciar entre un peu pla flexible (la majoria de casos) i un peu pla rígid.  El tractament variarà en funció de l’edat, la simptomatologia i les proves diagnòstiques que es realitzen a la visita.

S’ha de tenir en compte la genètica, que moltes vegades farà que aquest infant no conformi l’arc plantar i tingui el peu pla tota la vida. Però això no vol dir que no necessiti tractament, la plantilla sosté el peu en una posició més correcte i compensa els moviments patològics del peu.

Per part de les extremitats inferiors, el podòleg localitzarà d’on prové el problema: tíbia o fèmur. S’actua també en funció de l’edat i els símptomes. Si el nen encara és petit, se sol deixar temps per veure si evoluciona de manera natural. Ara bé, es tenen molt en compte els símptomes i per això si hi ha dolors i caigudes es tracta precoçment.

És molt important el control dels hàbits posturals. Asseure’s amb W, dormir boca avall, portar caminadors són fets que s’han d’evitar per tal que les cames s’alineïn correctament.

Nena asseguda amb W

 

Espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Si tens qualsevol dubte contacte’ns: 931 789 572!