Fascitis Plantar: Prevenir i Tractar

La fascitis plantar és una condició dolorosa que afecta la planta del peu; específicament, la banda gruixuda de teixit que connecta el taló amb els dits. En aquest article, explorarem detalladament què és la fascitis plantar. A més, examinarem les possibles causes i analitzarem els símptomes que la caracteritzen. També, discutirem mesures preventives i, finalment, presentarem diverses opcions de tractament. L’objectiu principal és proporcionar informació exhaustiva per ajudar-te a comprendre i gestionar aquesta afecció. Així, busquem alleujar el malestar i millorar significativament la teva qualitat de vida.

Què és la Fascitis Plantar?

La fascitis plantar és una inflamació del teixit connectiu a la planta del peu, conegut com la fascia plantar. Aquesta afecció és comuna i pot afectar persones de totes les edats, però és més freqüent en aquells que passen llargs períodes de temps dempeus o que practiquen esports d’impacte.

Símptomes de la Fascitis Plantar:

Els símptomes típics de la fascitis plantar inclouen dolor agut al taló, especialment en donar els primers passos al matí, rigidesa a la planta del peu i sensibilitat a l’àrea afectada. És essencial reconèixer aquests signes per buscar un tractament precoç.

Causes i Factors de Risc:

La fascitis plantar pot ser causada per diversos factors, com la tensió excessiva en la fascia plantar, l’ús de calçat inadequat, l’obesitat i problemes biomecànics del peu. Identificar les causes subjacents és clau per a un tractament efectiu.

Prevenció de la Fascitis Plantar:

Adoptar mesures preventives pot ajudar a reduir el risc de desenvolupar fascitis plantar. Això inclou l’ús de calçat adequat i suport per a l’arc, mantenir un pes saludable, realitzar estiraments regulars dels peus i evitar activitats que generin una tensió excessiva a la fascia.

Tractaments i Alleujament del Dolor:

Hi ha diverses opcions de tractament per a la fascitis plantar, des de mesures conservadores fins a intervencions més avançades. Estiraments específics, l’ús de plantilles personalitzades i, en casos més greus, infiltracions o procediments quirúrgics poden ser considerats segons la gravetat de la condició.

Consells per a l’Autoatenció:

A més dels tractaments, la prevenció i cura juga un paper crucial en la gestió de la fascitis plantar. Descansar adequadament, aplicar gel, realitzar exercicis de reforçament i mantenir una bona postura són passos importants en el procés de recuperació.

La fascitis plantar pot ser una afecció dolorosa, però amb el tractament adequat, és possible alleujar els símptomes i recuperar la funcionalitat normal del peu.

Si experimentes dolor persistent al taló, és crucial consultar un professional de la salut del peu, el podòleg, per obtenir un diagnòstic precís i un pla de tractament personalitzat.

Cuida els teus peus i camina cap a una vida sense dolor!

A Caminem, entenem la importància de la salut, per això, et recomanem acudir amb freqüència a l’atenció del podòleg per evitar complicacions dels teus peus.

Som especialistes en el cuidat de peus. Informa’t trucant al 931789572 o reserva la teva cita directament aquí.

Sobre la Quiropodia: Cuidat Integral per als teus Peus

La quiropodia juga un paper crucial en el manteniment de la salut general. És per això que, els problemes als peus poden afectar la mobilitat i la qualitat de vida. No obstant això, una atenció adequada pot prevenir complicacions més greus i promoure la comoditat i el benestar. Per tant, aquest article et serà de molta ajuda si pateixes d’aquest problema.

Objectius de la Quiropodia

  • Prevenció de problemes podològics: La quiropodia busca prevenir problemes comuns com callositats, dureses, ungles encarnades, fongs, entre altres, mitjançant una atenció regular i especialitzada dels peus.
  • Tractament de patologies podològiques: En casos on ja existeixen afeccions o problemes en els peus, la quiropodia ofereix tractaments específics per alleujar el malestar i promoure la curació.
  • Manteniment de la salut podal: Més enllà del tractament de problemes específics, la quiropodia es centra a proporcionar consells i pautes per a prevenir patologies i mantenir una bona salut podal a llarg termini.

Procediments comuns en la Quiropodia

  • Eliminació de callositats i dureses: Mitjançant tècniques suaus, es retiren les àrees de pell engrossida per alleujar la pressió i el malestar.
  • Tractament d’ungles encarnades: Es corregeix el creixement de les ungles i s’alleuja el dolor associat.
  • Eliminació de fongs: S’apliquen tractaments específics per combatre infeccions fúngiques a les ungles i la pell.
  • Hidratació i cuidat de la pell: S’utilitzen tècniques i productes per mantenir la pell dels peus suau i hidratada.
  • Assessorament i educació: Els podòlegs proporcionen orientació sobre el calçat adequat, la higiene i la prevenció dels peus.

Recomanació

La cura dels peus a través de la quiropodia no només consisteix en alleujar molèsties actuals, sinó també a mantenir la salut podal a llarg termini. Aquesta disciplina pot ser un aliat preuat en la cura contínua dels teus peus. La prioritat és prevenir, tractar i mantenir la salut podal per assegurar la funcionalitat i comoditat d’aquesta part fonamental del cos humà.

¡Cuida dels teus peus! El podòlegs serà el teu nou aliat, oferint-te un tractament totalment personalitzat de la cura integral dels teus peus. A través d’un estudi exhaustiu, avaluem la salut dels teus peus, abordant diversos problemes com callositats, ungles encarnades o dureses. Basant-nos en aquesta informació detallada, identifiquem diversos tractaments òptims per a tu.

Descobreix com millorar la salut i comoditat dels teus peus. Informa’t ara trucant al 931789572 per obtenir informació detallada o programa la teva cita directament aquí!


El benestar del teu cos comença des de la base; és a dir, amb els teus peus. ¡Cuida’ls amb el suport personalitzat d’un podòleg!

El peu diabètic: Cura, Prevenció i Tractament

El peu diabètic és una condició que afecta a persones amb diabetis, especialment si tenen nivells elevats de sucre en sang durant períodes prolongats.

La neuropatia diabètica, que afecta els nervis de les extremitats, redueix la sensibilitat als peus, la qual cosa significa que les lesions poden passar desapercebudes.

A més, la malaltia vascular perifèrica estreta els vasos sanguinis, reduint el flux de sang als peus i dificultant la cicatrització de les ferides.

Per tant, si no es maneja adequadament, pot portar a complicacions serioses i fins i tot a l’amputació. No obstant això, amb cures adequades i mesures preventives, es poden evitar moltes d’aquestes situacions.

¿Com prevenir-ho?

  • Control de la glucosa: Mantenir els nivells de sucre en sang dins dels rangs recomanats pel teu metge és crucial per a prevenir danys nerviosos i vasculars.
  • Revisió diària dels peus: Inspeccionar els peus diàriament a la recerca de corts, butllofes, úlceres o qualsevol canvi en la pell pot ajudar a detectar problemes en etapes primerenques.
  • Cura adequada dels peus: Mantenir els peus nets, secs i hidratats, tallar les ungles correctament i usar calçat adequat són mesures importants per a prevenir lesions.
  • Revisions mèdiques regulars: Realitzar revisions mèdiques regulars amb un podòleg pot identificar problemes abans que empitjorin.

Tractament i cures del peu diabètic

Si ja s’ha desenvolupat el peu diabètic, és crucial buscar atenció podològica immediata.

El tractament pot incloure:

  • Cura de ferides: Netejar i tractar les ferides o úlceres als peus per a prevenir infeccions.
  • Control d’infeccions: Tractar ràpidament qualsevol signe d’infecció per a evitar complicacions majors.
  • Cirurgia o desbridament: En casos greus, pot ser necessària l’eliminació de teixit mort o danyat per a facilitar la curació.
  • Control de la glucosa: Mantenir nivells estables de sucre en sang és crucial per a ajudar en el procés de curació.
  • Cura contínua dels peus: Després del tractament, seguir amb les cures preventives és essencial per a prevenir futures complicacions.

Si t’ha agradat aquest post, et deixem el següent: Guia per tenir uns peus sans 365 dies, segur que t’encantarà!


Recorda: La prevenció és clau. A Caminem, comprenem la importància de l’atenció regular amb el podòleg per a evitar complicacions. Especialistes en peus diabètic, oferim un conveni especial amb el Departament de Salut i el CAP per a atenció gratuïta a pacients diabètics diverses vegades a l’any.

Informa’t al 931789572 o reserva la teva cita directament aquí. Cuida els teus passos, cuida la teva salut! 👣✨ #PrevenciónPodológica #PieDiabético

L’embenat neuromuscular

Heu vist mai la cintes de colors que porten els esportistes d’elit o grans professionals dins del món de l’esport? Es tracta de l’embenat neuromuscular, o també anomenat Kinesio Tape. És un embenat elàstic amb unes característiques molt peculiars.

Cada vegada és més visible dins la nostra societat, i avui us expliquem en què consisteix i quina funció realitza.

 

Aquest embenat va ser dissenyat a principis dels anys setanta pel quiropràctic Kenzo Kase amb la finalitat de facilitar el procés de curació natural del cos sense restringir el moviment dels músculs i articulacions afectades. Aquest nou mètode es va desenvolupar i expandir a Àsia, en concret a Corea i el Japó, però dues dècades després, professionals mèdics esportius començaven a fer-n’hi ús a Europa i als Estats Units. Actualment, existeixen un gran nombre de professionals que contínuament experimenten noves tècniques i aplicacions terapèutiques per millorar la seva funció i és així com cada cop més apareix en àmbits relacionats en el camp de la medicina física i la rehabilitació.

 

Característiques de l’embenat

  • Està constituït per un esparadrap elàstic molt porós amb una estructura trenada de cotó.
  • Incorpora una capa adhesiva antial·lèrgica que no conté làtex i afavoreix la transpiració. Alhora, crea un espai entre la pell i la musculatura afectada descomprimint la inflamació causada per la lesió, i així, millorant la circulació sanguínia i l’evacuació limfàtica.
  • Presenta una elasticitat longitudinal d’un 40%-60%.
  • Una de les característiques que el diferencien de l’embenat convencional és la permeabilitat amb l’aigua, ja que té la capacitat d’eixugar-se amb facilitat. Aquest fet facilita la duració de l’aplicació de l’embenat, podent ser aplicat durant 3-4 dies.
  • Comença a activar-se i a escalfar-se amb el contacte amb la pell, per això es recomana fregar-lo un cop aplicat.  

 

Acció terapèutica i efectes fisiològics

L’acció terapèutica de l’embenat es basa en la medicina asiàtica. Aquesta descriu que la pell és un òrgan reflexogen des de la qual podem incidir amb estímuls aferents o eferents al sistema nerviós central, produint així les respostes neurofisiològiques desitjades mitjançant els receptors sensorials.

Els efectes fisiològics de l’embenat són diversos, i entre ells trobem:

  • Efecte analgèsic i antiinflamatori per la disminució de la pressió i la millora de la circulació. 
  • Millora de la funció muscular, lligamentosa i articular per regulació del to muscular. Sigui per aconseguir un efecte tonificant o relaxant de la musculatura, a causa de la correcció de la posició articular i la correcció del moviment.
  • Estimula la propiocepció.
  • Proporciona major estabilitat.
  • Estimula la circulació sanguínia i el drenatge limfàtic.
  • Ajuda a millorar la funció orgànica.

 

Tot i els grans beneficis que aporta, existeixen una sèrie de contraindicacions per la seva aplicació. Si després de l’aplicació del KT apareix pruïja i no desapareix en 10-20 minuts, es recomana el retiratge d’aquest. Es desaconsella aplicar-lo damunt de ferides obertes, ja que com que no és estèril pot causar efectes no desitjats. El mateix passa en edemes generalitzats causats per problemes cardíacs o renals i trombosis, ja que a l’augmentar el flux sanguini pot provocar el despreniment del coàgul. Tampoc està indicat en qualsevol traumatisme sever abans de saber el diagnòstic, o en pells molt fines i delicades. Finalment, tampoc està indicat en dones embarassades o persones amb diabetis, pel simple fet que no existeix suficients estudis al respecte.

 

Tècniques d’aplicació

Existeix un mètode d’aplicació específic descrit pel seu creador. Abans de ser utilitzat, la pell ha d’estar seca, neta, idealment sense borrissol corporal i sense cap loció ni greix per tal d’assegurar la completa adhesió. L’embenat s’ha d’aplicar sense cap plec a la pell i sempre en direcció longitudinal. 

Pel que fa a les pròpies tècniques, es classifiquen en tècnica muscular i tècnica de lligament.

  • La primera té com a objectiu millorar el to muscular, podent-se aplicar per efecte tonificant (d’origen del múscul afectat a inserció) o per efecte relaxant (d’inserció a origen). Aquesta explicació es deu al fet que la retracció de l’embenat va en sentit de l’ancoratge que es posiciona primer. S’ha d’estirar la pell de la zona a tractar o realitzar una extensió muscular.
  • La segona tècnica està indicada per restablir la curació i recuperació dels lligaments lesionats sense limitar el seu moviment, començant a fixar l’embenat des del centre de la lesió, amb lleugera tensió, i posteriorment dur-lo cap als extrems, sempre adherits sense tensió.

Finalment, existeixen vàries formes de disseny de l’embenat segons la zona a tractar o la forma i la mida del múscul.

  1. La tècnica en I s’aplica damunt del ventre muscular.
  2. La tècnica en V s’aplica al voltant del ventre muscular, igual que la tècnica en Y.
  3. Existeix també la tècnica en X que s’aplica des del centre del múscul cap als extrems.
  4. La tècnica en estrella permet augmentar l’espai al centre i així descomprimir-lo.
  5. I finalment, la tècnica en ventall o pop, indicada sobretot per edemes.

 

Aplicacions en patologies podològiques

L’embenat neuromuscular cada cop guanya més terreny per tractar patologies dins l’àmbit podològic. Les principals aplicacions són:

  • Metatarsàlgies
  • Dolor a la primera articulació a causa de la desviació del primer radi (galindó)
  • Fascitis plantar o esperó calcani
  • Esquinç de turmell
  • Edemes
  • Tendinitis
  • Disfuncions dels músculs de l’extremitat inferior, entre moltes altres.

 

 

 

A la nostra clínica estem formades per la correcta aplicació i utilització de l’embenat neuromuscular en qualsevol de les dolències presents a les extremitats inferiors i al peu.

Així doncs, no ho dubteu! Si presenteu alguna lesió, no espereu i veniu-nos a veure o truqueu-nos al 931 789 572. Us ajudarem a resoldre-la de la millor forma possible.

 

Punció seca pel tractament de la fascitis plantar

Has sentit a parlar de la punció seca? És una tècnica relativament novedosa i molt efectiva que té com a objectiu erradicar el dolor. Quan la fascitis plantar és crònica o molt dolorosa, a vegades no n’hi ha prou amb una plantilla. Per garantir que el pacient marxa de la clínica sense dolor es poden combinar tractaments més invasius.

Avui us parlarem de la punció seca, segueix llegint!

 

Què és la punció seca?

La punció seca és una tècnica semi-invasiva que utilitza agulles semblants a les d’acupuntura per a tractar dolències, especialment el síndrome de dolor miofascial.

Es busca el punt gatell, punt on es concentra la inflamació i contractura màxima. Seguidament es penetra l’agulla a la pell sense infiltrar cap medicament. Així doncs, l’efecte que aconseguim és la desactivació d’aquest punt, relaxació muscular i eliminació del dolor.

Què és el punt gatell?

Els punts gatell són zones amb gran sensibilitat a la palpació, és a dir, que al pressionar sobre la zona el pacient manifesta un gran dolor. Es produeixen quan les cèl·lules de les fibres musculars queden permanentment en contracció per l’alliberament continu de l’acetilcolina, que impedeix la relaxació de les fibres i disminueix el flux de sang.

Els punts gatell poden produir-se per causes molt diverses. En podologia es solen trobar associades a patologies com fascitis plantar, tendinitis aquília, tendinitis peronea, disfunció del tibial posterior, etc.

Punts gatell relacionats amb la fascitis plantar

Com s’aplica la tècnica?

  1. Asèpsia de la zona d’aplicació
  2. Búsqueda del punt gatell a través de palpació
  3. Introducció de l’agulla
  4. Moviments suaus de l’agulla per estimular el punt fins a produir-se un petit espasme muscular
  5. Retirada de l’agulla i massatge de la zona

A més a més, no existeix sagnat de la zona, ja que l’agulla és mil·limètrica. El pacient pot sentir molèsties similars a tenir “agulletes” les primeres 24-48 h. Posteriorment es dóna un efecte de relaxació i desaparició del dolor muscular.  Es sol aplicar un cop per setmana fins a eliminar el dolor completament.

Contra-indicacions de la punció seca

Aquesta tècnica no sol tenir cap efecte secundari, però no està indicada en els següents casos:

  • Por a les agulles
  • Al·lèrgia als metalls
  • Problemes de coagulació, (diabètics, si es pren anticoagulants com el sintrom,…)
  • Zones amb ferides o cicatrius, tatuatges, taques,…

 

En conclusió, aquesta és una tècnica molt efectiva i segura, per la qual cosa sol ser d’elecció en patologies cròniques o quan no ha remès del tot el dolor després de tractaments més conservadors (plantilles).

Així doncs, si pateixes dolor muscular, sobrecàrregues, tendinitis o altres, no dubtis en trucar-nos al 931789572.

Ungla incarnata: solució i cura definitiva

Ets dels que ha patit durant mesos o inclús anys la ungla incarnata (onicocriptosis) o conegut popularment com “unyero”?

Doncs segueix llegint, que això segurament t’interessa!

Què és la onicocriptosis?

L’ungla incarnata o onicocriptosis és una patologia que pot ser molt incapacitant i dolorosa.  Es produeix quan l’extrem de l’ungla es clava a la pell. Això produeix una inflamació i a vegades infecció, ja que queda una ferida oberta que és el portal d’entrada de patògens.

Normalment és deu a un mal tall d’ungles, calçat estret, làmina unguial amb deformitats, traumatismes o mala biomecànica.

Prevenció

  1. Tall d’ungles: és molt important tallar les ungles de forma totalment recta i arribant d’extrem a extrem. Si deixem una punta, arrodonim l’ungla o tallem en excés, és més probable que al créixer es clavi.
  2. Calçat ample: evita les sabates que acaben en punta o de talla menor a la que et correspon , si hi ha pressió a la zona constantment, es clavarà amb més facilitat
  3. Sudoració: Un excés d’humitat pot ajudar a desencadenar la patologia. Si pateixes hiperhidrosis, acut al podòleg perquè et recepti el producte més adequat. Llegeix el post sobre hiperhidrosis.
  4. Revisions al podòleg: si comences a notar la zona adolorida, no intentis manipular la zona i acudeix al podòleg. És l’especialista que et donarà la cura i solució. Evita centres d’esteticients.

Tractament conservador

Imatge de tall sagital d’un dit on es poden observar diferents parts de l’aparell unguial.

 

Quan l’onicocriptosis és lleu, es pot retirar la vora de l’ungla que s’està clavant mitjançant un bisturí. Es procedeix també a tallar l’ungla de manera recta i ensenyem al pacient les mesures preventives.

Aquest procediment no arriba fins a la zona de la matriu unguial, per tant, sol recidivar amb freqüència. Al créixer, l’ungla es pot tornar a clavar ja que hi ha un component de forma de l’ungla i del teixit que l’envolta (ungles amples o en “teja”).  Es poden aplicar tècniques de reeducació unguial.

Tractament quirúrgic, solució definitiva

Procediments en cirurgia unguial

 

Quan l’onicocriptosis és d’un estadi més avançat i el tractament conservador no ho soluciona, es pot plantejar la cirurgia.

Es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es realitza de manera ambulatòria. Existeixen molts tipus de tècniques, totes enfocades a eliminar la zona de la matriu parcialment. D’aquesta manera, no tornarà a créixer la vora de d’ungla que es clava i l’ungla queda més estreta i estètica. Si el dit presenta mamelons fibrosats (engruiximent, inflamació, infecció), es poden reconstruir i donar així un aspecte proporcionat al dit.

La cirurgia es realitza sota anestèsia local, la intervenció és d’uns 30 minuts i el post-operatori és senzill i curt. Des del primer moment el pacient pot recolzar el peu a terra. Es realitzen revisions periòdiques fins a donar l’alta definitiva.

Els resultats són molt satisfactoris. Són poques les complicacions en aquest tipus d’intervenció, però com a totes, hi ha un petit % de risc.

 

Esperem haver aclarit tots els teus dubtes. Per a més informació, no dubtis en trucar-nos al 931789572

Consells per cuidar i protegir els peus del fred

Ja ha arribat el fred! I les baixes temperatures típiques d’aquests mesos d’hivern poden ser un factor de risc per la salut dels nostres peus. És necessari prendre mesures de precaució per tal d’evitar complicacions i possibles dolencies. Les persones més vulnerables a patir trastorns degut a les baixes temperatures son els ancians, els nens i totes aquelles persones que practiquin esports de muntanya.

 

 

Consells per tenir cura i protegir els nostres peus durant l’hivern:

  1. Utilitzar mitjons de fibres naturals, com la llana o el cotó. Ens permetran evacuar la humitat però alhora mantenir la calor. És important que s’ajustin bé a la mesura, però que no apretin ni comprimeixin la cama, i que no tinguin costures a l’interior. Aquest fet ens evitarà l’aparició d’ampolles o ferides per fricció.
  2.  El calçat ha de permetre la transpiració del peu i evitar que s’hi concentri la humitat. Els peus humits provoquen major sensació de fred. Així doncs, s’aconsella una sabata fabricada amb materials transpirables i impermeables. La sola també hi juga un paper important en la elecció d’un bon calçat. És important que sigui antilliscant per evitar caigudes i tortes.
  3.  En el cas de les persones que sofreixen un excés de sudoració, es recomana canviar els mitjons un parell de vegades al dia. Aquest fet ens evitarà l’acumulació d’humitat i mantenir sempre els peus ben secs.
  4. Evitar les fonts de calor directes com les estufes, el foc a terra o la bossa d’aigua calenta. La realització de banys amb aigua tèbia ens afavorirà la sensació de benestar i no hi haurà risc de generar dolencies.
  5. Moure les cames per evitar problemes de circulació. Hem d’evitar estar parats o en la mateixa postura durant un període llarg de temps. Es recomana aixecar les cames o moure els peus amb l’objectiu d’activar la circulació, i així ajudar a mantenir la temperatura.
  6.  És aconsellable l’ús de cremes específiques per tal de protegir i hidratar la pell. Una bona nutrició de l’epidermis facilitarà la circulació i evitarà que es formin clivelles o ferides.
  7. Beure molta aigua serà necessari per mantenir la hidratació global del nostre organisme. Per altra banda, s’ha evitar la ingesta d’alcohol i el tabac, que contribueixen a la deshidratació i a la vasoconstricció dels vasos sanguinis més distals.

Patologies associadesal fred

Si no es tenen en compte i no es segueixen tots aquests consells, les probabilitats de presentar problemes i dolencies augmenten.

Entre les patologies més comunes es troben la dermatitis, els eczemes i els penellons. En casos molt extrems, es pot produir la congelació dels membres inferiors, però per sort, no és habitual a la nostra zona.

Els penellons, o popularment més conegut com “sabañones”, son la patologia més freqüent d’aquesta estació de l’any.

Els seus signes i símptomes poden incloure:

  • Àrees envermellides per qualsevol zona del peu amb molta picor.
  • Canvis de color de la pell de vermell a blau fosc, acompanyat de dolor.
  • Ampolles, ferides o úlceres a la pell.
  • Inflamació de la part més distal dels dits.
  • Les lesions es presentes fredes al tacte.

 

Si patiu diabetes o problemes de circulació, es possible que el grau d’afectació sigui major.

 

Contacta amb nosaltres al 931789572 per qualsevol dubte o informació que necessitis.

Plantilles posturals. Què són i per qué serveixen?

Heu sentit a parlar mai de les plantilles posturals? Sabeu quin impacte generen de forma global al nostre organisme?

Avui us expliquem amb més detall en què consisteix el tractament mitjançant aquestes plantilles, partint de com es  confeccionen i quins són els seus efectes.

 

Què són?

Les plantilles posturals es caracteritzen per ser unes plantilles molt fines, d’entre 1 a 4 mm de gruix. Això facilita l’adaptació i l’ús en tot tipus de calçat, des de vambes a sandàlies, inclús dins dels mitjons si volem caminar descalços per casa.

La plantilla està formada per una palmilla de resina en la qual s’hi termofusionen una sèrie d‘elements de diferents densitats que seran els encarregats de generar petits estímuls de pressió a la planta del peu. Aquests estímuls són seleccionats i predeterminats sobre zones somatotòpiques, sistematitzades després de molts anys d’estudis.

Aquests elements es posicionen, primerament, basant-se en la informació recollida de l’anàlisi morfoestàtic. És a dir, de la informació obtinguda a partir de la visió des dels tres plans de l’individu. Això ens proporciona una orientació postural global i una petita valoració de totes les adaptacions que el propi cos hagi pogut generar envers la normalitat i la seva pròpia verticalitat.

 

 

A més a més, la plantilla es confecciona segons els resultats i les informacions obtingudes a través dels tests neuromusculars i exteroceptius generals, que es realitzen durant l’examen postural. Aquests tests ens donen informació sobre l’estat del to global de l’organisme, així com de les possibles asimetries o adaptacions que poden ser adaptatives o fixes, o bé causatives o mixtes. Disposem també d’un gran ventall de tests específics que ens permeten obtenir l’origen del problema, ja sigui articular/muscular, neural, emocional, etc.

Es diferencien de les plantilles biomecàniques tridimensionals pel simple fet que la postura es defineix com l’anticipació a l’acció. És a dir, no pretén corregir un moviment lesiu sinó generar un canvi postural per integrar i fer més harmònic el sistema. Així aconseguirem un millor funcionament i la resolució de la simptomatologia.

Ara bé, podem realitzar plantilles mixtes integrant els components que creguem oportuns per la biomecànica i complementar-la amb elements posturals sota la indicació dels tests neuromusculars apropiats per acabar d’afinar el sistema.

 

Quines eines s’utilitzen per confeccionar-les?

Els instruments o aparells utilitzats en posturologia són bàsicament l’estabilograma i el pedígraf. Aquests, ens permeten recollir informació precisa i detallada per posteriorment dissenyar les plantilles:

  • L’estabilograma és un instrument tecnològic de mesura que ens ofereix, mitjançant una plataforma molt sensible, un anàlisi quantificat molt específic valorant el centre de gravetat i les oscil·lacions que l’individu pateix. En podem extreure un gran nombre de paràmetres, que ens serviran per definir millor el diagnòstic i, conseqüentment, el tractament.
  • El pedígraf és un altre instrument, amb més història, que ens permet obtenir la petjada exacta de l’individu amb els punts màxims de pressió representats amb un color més intens. Ens serà útil per saber amb exactitud la zona del peu on hem de col·locar els elements per produir els estímuls desitjats.

Sempre es torna a realitzar un examen postural i estabilomètric amb el tractament aplicat al pacient per comprovar la seva eficàcia.

 

Quins efectes produeixen?

Una caracterització de les plantilles posturals és l’acció que provoquen gràcies als elements citats anteriorment.

Aquests elements posicionats a les plantilles generen un estímul que actuarà i serà processat per tots els receptors cutanis que es troben a la planta del peu. Els receptors envien aquesta informació al sistema nerviós central i aquest, gràcies als reflexos posturals, al reflex antigravitatori i a les oscil·lacions del sistema tònic postural, generaran canvis posicionals globals. És a dir, es produirà una modificació de la postura sobre l’eix vertical de l’individu i, conseqüentment, major estabilitat del centre de gravetat.

El canvi de postura es produeix mentre l’estímul està en contacte amb el peu. Per tant, per visualitzar i aconseguir els efectes desitjats, és necessari dur el màxim de temps possible les plantilles. Si es perllonga aquest temps, es produeix una reprogramació de l’esquema corporal.

 

Quan les necessito?

Les plantilles posturals, anomenades també plantilles exteroceptives, estan indicades i poden ser utilitzades a totes les edats, des dels més petits als més grans.

Aquestes són necessàries quan existeix un desequilibri postural que està afectant i modificant l’eix vertical amb anterioritat, posterioritat o lateralitat d’un individu, és a dir quan el sistema postural fi es veu alterat.

Estan indicades en tractaments com talàlgies, metatarsàlgies, àlgies per Neuroma de Morton, fascitis plantars i moltes altres manifestacions clíniques que apareixen al propi peu.

També s’ha verificat en un gran nombre d’estudis científics que presenten eficàcia terapèutica en problemes de vertigen, d’equilibri, problemes cervicals, problemes a la columna, i un llarg etcètera, condicionats per alteracions posturals.

 

 

A la nostra clínica comptem amb el coneixement per realitzar estudis posturals i confeccionar les plantilles exteroceptives per cada cas. No ho dubteu, deixeu que ajudem a recol·locar el vostre esquelet i a posicionar el vostre centre de gravetat. Ja veureu com desapareix el dolor i us millora la vida!

 

Si teniu qualsevol dubte al respecte, truqueu-nos al 931789572. Estem desitjant poder-vos ajudar!

 

Per què em fan mala olor els peus?

Si ets propens a que et suïn els peus i/o et facin mala olor, presta atenció a aquest post en el que exposem les principals causes i et donem alguns consells per prevenir-ho i evitar-ho.

 

peu descalç amb una flor

 

La bromohidrosi

Un percentatge elevat de la població pateix bromohidrosi o mala olor de peus. S’ha comprovat que existeixen un gran nombre de causes que ho provoquen. Aquestes poden ser des d’una alimentació inadequada, trastorns metabòlics, la ingesta de molta medicació, utilitzar calçat i/o mitjons elaborats amb materials sintètics o bé infeccions per bactèries o fongs.

Els especialistes alerten que la millor opció no és aplicar-se un aerosol, desodorant o qualsevol producte per tapar l’olor, sinó tractar la causa que ho provoca per tal d’erradicar aquest símptoma.  El podòleg serà l’especialista mèdic que valorarà la procedència mitjançant un estudi exhaustiu. Després prescriurà el tractament necessari individualitzat per cada cas.

Els estudis revelen que un dels factors més freqüents que acompanyen a la mala olor dels peus és la hiperhidrosi, és a dir, la sudoració excessiva dels peus. Això provoca que es generi una gran proliferació de bacteries que poden esdevenir un problema infecciós.

Per controlar l’excés de sudoració del peu, davant de qualsevol dubte, la millor elecció és acudir al podòleg, ja que ell serà l’encarregat de pautar-te les mesures higièniques més adients i posteriorment et prescriurà el tractament necessari més idoni.

 

Infeccions per fongs o bacteries

Per altra banda, les infeccions produïdes per fongs son les més habituals a la consulta de podologia. Son característiques per presentar una olor desagradable, però no només això. Existeixen diversos tipus d’infeccions definides segons la classe de fong que es troba present, i és per aquest motiu que els símptomes poden variar.

Entre els més comuns davant de qualsevol infecció fúngica trobem la pruïja o picor, la descamació de la pell, ampolles o vesícules, maceració sobretot entre els dits i mala olor.

Per tractar una infecció fúngica, ja sigui a la pell o a les ungles, primerament s’ha de realitzar un bon diagnòstic. Existeix un gran ventall de medicaments antifúngics al mercat, però l’especialista serà el que et prescriurà la fòrmula adequada amb les pautes higièniques pertinents per tal d’erradicar la infecció completament.

 

Consells per prevenir-ho

Per tal d’evitar la olor de peus, et facilitem un llistat de consells:

  • Tenir una bona higiene dels peus, rentant-los diàriament amb algun sabó desinfectant o antisèptic.
  • Desprès del rentat, tenir cura de deixar-los ben secs, especialment entre els dits. La humitat és el millor medi per desencadenar fàcilment la infecció de bactèries o fongs.
  • Utilitzar mitjons de fibres naturals i canviar-los a diari. Les fibres naturals permeten que el peu transpiri millor i això fa que no s’acumuli la humitat de la suor.
  • El mateix passa amb el calçat. S’ha d’evitar que quedi molt ajustat i que estigui fabricat amb materials sintètics. La millor elecció sempre seran aquelles sabates confeccionades amb cuir o malla.
  • Airejar amb freqüència les sabates i netejar-les almenys un cop al mes. És important tenir cura del calçat i si és necessari, aplicar algun aerosol que contingui tractament antimicòtic, prescrit pel podòleg.

 

Davant la presencia de qualsevol símptoma o anomalia, no ho dubtis i acudeix al podòleg com més aviat millor. Ell serà el responsable de diagnosticar, pautar-te les mesures higièniques i prescriure el tractament més adequat per tal d’erradicar el problema.

 

Per qualsevol consulta o aclariment, truca’ns! 931 789 572