L’embenat neuromuscular

Heu vist mai la cintes de colors que porten els esportistes d’elit o grans professionals dins del món de l’esport? Es tracta de l’embenat neuromuscular, o també anomenat Kinesio Tape. És un embenat elàstic amb unes característiques molt peculiars.

Cada vegada és més visible dins la nostra societat, i avui us expliquem en què consisteix i quina funció realitza.

 

Aquest embenat va ser dissenyat a principis dels anys setanta pel quiropràctic Kenzo Kase amb la finalitat de facilitar el procés de curació natural del cos sense restringir el moviment dels músculs i articulacions afectades. Aquest nou mètode es va desenvolupar i expandir a Àsia, en concret a Corea i el Japó, però dues dècades després, professionals mèdics esportius començaven a fer-n’hi ús a Europa i als Estats Units. Actualment, existeixen un gran nombre de professionals que contínuament experimenten noves tècniques i aplicacions terapèutiques per millorar la seva funció i és així com cada cop més apareix en àmbits relacionats en el camp de la medicina física i la rehabilitació.

 

Característiques de l’embenat

  • Està constituït per un esparadrap elàstic molt porós amb una estructura trenada de cotó.
  • Incorpora una capa adhesiva antial·lèrgica que no conté làtex i afavoreix la transpiració. Alhora, crea un espai entre la pell i la musculatura afectada descomprimint la inflamació causada per la lesió, i així, millorant la circulació sanguínia i l’evacuació limfàtica.
  • Presenta una elasticitat longitudinal d’un 40%-60%.
  • Una de les característiques que el diferencien de l’embenat convencional és la permeabilitat amb l’aigua, ja que té la capacitat d’eixugar-se amb facilitat. Aquest fet facilita la duració de l’aplicació de l’embenat, podent ser aplicat durant 3-4 dies.
  • Comença a activar-se i a escalfar-se amb el contacte amb la pell, per això es recomana fregar-lo un cop aplicat.  

 

Acció terapèutica i efectes fisiològics

L’acció terapèutica de l’embenat es basa en la medicina asiàtica. Aquesta descriu que la pell és un òrgan reflexogen des de la qual podem incidir amb estímuls aferents o eferents al sistema nerviós central, produint així les respostes neurofisiològiques desitjades mitjançant els receptors sensorials.

Els efectes fisiològics de l’embenat són diversos, i entre ells trobem:

  • Efecte analgèsic i antiinflamatori per la disminució de la pressió i la millora de la circulació. 
  • Millora de la funció muscular, lligamentosa i articular per regulació del to muscular. Sigui per aconseguir un efecte tonificant o relaxant de la musculatura, a causa de la correcció de la posició articular i la correcció del moviment.
  • Estimula la propiocepció.
  • Proporciona major estabilitat.
  • Estimula la circulació sanguínia i el drenatge limfàtic.
  • Ajuda a millorar la funció orgànica.

 

Tot i els grans beneficis que aporta, existeixen una sèrie de contraindicacions per la seva aplicació. Si després de l’aplicació del KT apareix pruïja i no desapareix en 10-20 minuts, es recomana el retiratge d’aquest. Es desaconsella aplicar-lo damunt de ferides obertes, ja que com que no és estèril pot causar efectes no desitjats. El mateix passa en edemes generalitzats causats per problemes cardíacs o renals i trombosis, ja que a l’augmentar el flux sanguini pot provocar el despreniment del coàgul. Tampoc està indicat en qualsevol traumatisme sever abans de saber el diagnòstic, o en pells molt fines i delicades. Finalment, tampoc està indicat en dones embarassades o persones amb diabetis, pel simple fet que no existeix suficients estudis al respecte.

 

Tècniques d’aplicació

Existeix un mètode d’aplicació específic descrit pel seu creador. Abans de ser utilitzat, la pell ha d’estar seca, neta, idealment sense borrissol corporal i sense cap loció ni greix per tal d’assegurar la completa adhesió. L’embenat s’ha d’aplicar sense cap plec a la pell i sempre en direcció longitudinal. 

Pel que fa a les pròpies tècniques, es classifiquen en tècnica muscular i tècnica de lligament.

  • La primera té com a objectiu millorar el to muscular, podent-se aplicar per efecte tonificant (d’origen del múscul afectat a inserció) o per efecte relaxant (d’inserció a origen). Aquesta explicació es deu al fet que la retracció de l’embenat va en sentit de l’ancoratge que es posiciona primer. S’ha d’estirar la pell de la zona a tractar o realitzar una extensió muscular.
  • La segona tècnica està indicada per restablir la curació i recuperació dels lligaments lesionats sense limitar el seu moviment, començant a fixar l’embenat des del centre de la lesió, amb lleugera tensió, i posteriorment dur-lo cap als extrems, sempre adherits sense tensió.

Finalment, existeixen vàries formes de disseny de l’embenat segons la zona a tractar o la forma i la mida del múscul.

  1. La tècnica en I s’aplica damunt del ventre muscular.
  2. La tècnica en V s’aplica al voltant del ventre muscular, igual que la tècnica en Y.
  3. Existeix també la tècnica en X que s’aplica des del centre del múscul cap als extrems.
  4. La tècnica en estrella permet augmentar l’espai al centre i així descomprimir-lo.
  5. I finalment, la tècnica en ventall o pop, indicada sobretot per edemes.

 

Aplicacions en patologies podològiques

L’embenat neuromuscular cada cop guanya més terreny per tractar patologies dins l’àmbit podològic. Les principals aplicacions són:

  • Metatarsàlgies
  • Dolor a la primera articulació a causa de la desviació del primer radi (galindó)
  • Fascitis plantar o esperó calcani
  • Esquinç de turmell
  • Edemes
  • Tendinitis
  • Disfuncions dels músculs de l’extremitat inferior, entre moltes altres.

 

 

 

A la nostra clínica estem formades per la correcta aplicació i utilització de l’embenat neuromuscular en qualsevol de les dolències presents a les extremitats inferiors i al peu.

Així doncs, no ho dubteu! Si presenteu alguna lesió, no espereu i veniu-nos a veure o truqueu-nos al 931 789 572. Us ajudarem a resoldre-la de la millor forma possible.

 

Consells per cuidar i protegir els peus del fred

Ja ha arribat el fred! I les baixes temperatures típiques d’aquests mesos d’hivern poden ser un factor de risc per la salut dels nostres peus. És necessari prendre mesures de precaució per tal d’evitar complicacions i possibles dolencies. Les persones més vulnerables a patir trastorns degut a les baixes temperatures son els ancians, els nens i totes aquelles persones que practiquin esports de muntanya.

 

 

Consells per tenir cura i protegir els nostres peus durant l’hivern:

  1. Utilitzar mitjons de fibres naturals, com la llana o el cotó. Ens permetran evacuar la humitat però alhora mantenir la calor. És important que s’ajustin bé a la mesura, però que no apretin ni comprimeixin la cama, i que no tinguin costures a l’interior. Aquest fet ens evitarà l’aparició d’ampolles o ferides per fricció.
  2.  El calçat ha de permetre la transpiració del peu i evitar que s’hi concentri la humitat. Els peus humits provoquen major sensació de fred. Així doncs, s’aconsella una sabata fabricada amb materials transpirables i impermeables. La sola també hi juga un paper important en la elecció d’un bon calçat. És important que sigui antilliscant per evitar caigudes i tortes.
  3.  En el cas de les persones que sofreixen un excés de sudoració, es recomana canviar els mitjons un parell de vegades al dia. Aquest fet ens evitarà l’acumulació d’humitat i mantenir sempre els peus ben secs.
  4. Evitar les fonts de calor directes com les estufes, el foc a terra o la bossa d’aigua calenta. La realització de banys amb aigua tèbia ens afavorirà la sensació de benestar i no hi haurà risc de generar dolencies.
  5. Moure les cames per evitar problemes de circulació. Hem d’evitar estar parats o en la mateixa postura durant un període llarg de temps. Es recomana aixecar les cames o moure els peus amb l’objectiu d’activar la circulació, i així ajudar a mantenir la temperatura.
  6.  És aconsellable l’ús de cremes específiques per tal de protegir i hidratar la pell. Una bona nutrició de l’epidermis facilitarà la circulació i evitarà que es formin clivelles o ferides.
  7. Beure molta aigua serà necessari per mantenir la hidratació global del nostre organisme. Per altra banda, s’ha evitar la ingesta d’alcohol i el tabac, que contribueixen a la deshidratació i a la vasoconstricció dels vasos sanguinis més distals.

Patologies associadesal fred

Si no es tenen en compte i no es segueixen tots aquests consells, les probabilitats de presentar problemes i dolencies augmenten.

Entre les patologies més comunes es troben la dermatitis, els eczemes i els penellons. En casos molt extrems, es pot produir la congelació dels membres inferiors, però per sort, no és habitual a la nostra zona.

Els penellons, o popularment més conegut com “sabañones”, son la patologia més freqüent d’aquesta estació de l’any.

Els seus signes i símptomes poden incloure:

  • Àrees envermellides per qualsevol zona del peu amb molta picor.
  • Canvis de color de la pell de vermell a blau fosc, acompanyat de dolor.
  • Ampolles, ferides o úlceres a la pell.
  • Inflamació de la part més distal dels dits.
  • Les lesions es presentes fredes al tacte.

 

Si patiu diabetes o problemes de circulació, es possible que el grau d’afectació sigui major.

 

Contacta amb nosaltres al 931789572 per qualsevol dubte o informació que necessitis.