Neuroma de Morton: Què és i Tractaments

El Neuroma de Morton és una afecció dolorosa que afecta el peu, especialment els nervis que es troben entre els ossos metatarsians. És una condició relativament comuna, particularment entre les dones, i es caracteritza per un dolor agut.

En aquest article, explorarem en detall què és el Neuroma de Morton, les seves causes, símptomes i les opcions de tractament disponibles.

Què és el Neuroma de Morton?

El Neuroma de Morton, també conegut com a neuritis interdigital, és una inflamació i engruiximent del teixit al voltant d’un dels nervis que condueixen als dits del peu. Aquesta inflamació ocorre més freqüentment entre el tercer i quart dit del peu. La compressió i la irritació del nervi causen dolor i poden estar acompanyades d’adormiment o sensació de cremor a la zona afectada.

Causes del Neuroma de Morton

El Neuroma de Morton pot ser causat per una varietat de factors.

Alguns dels més comuns inclouen:

  • Calçat Inadequat: L’ús de sabates ajustades o de taló alt que exerceixin pressió a la part davantera del peu pot contribuir significativament al desenvolupament del Neuroma de Morton.
  • Activitats d’Alt Impacte: Esports i activitats que impliquen córrer o saltar repetidament poden posar una pressió excessiva als nervis dels peus.
  • Anomalies en l’Estructura del Peu: Persones amb arcs alts, peus plans, galindons o dits en martell poden ser més susceptibles a desenvolupar aquesta condició.
  • Lesions: Lesions repetitives o traumatismes al peu poden desencadenar la inflamació del nervi.

Símptomes del Neuroma de Morton

Els símptomes del Neuroma de Morton poden variar en severitat, però generalment inclouen:

  • Dolor agut de tipus cremor i irritació a la zona metatarsal del peu.
  • Sensació de tenir una pedra a la sabata o arruga al mitjó.
  • Adormiment o formigueig als dits.
  • Empitjorament del dolor al caminar, córrer o usar sabates ajustades.

Tractament del Neuroma de Morton

Hi ha diverses opcions de tractament per al Neuroma de Morton, depenent de la gravetat dels símptomes i la resposta a tractaments conservadors.

  1. Tractaments Conservadors
  • Plantilles Ortopèdiques: Les plantilles personalitzades poden ajudar a alleujar la pressió sobre el nervi afectat i corregir l’alineació del peu.
  • Canvi de Calçat: Usar sabates de punta ampla i de taló baix pot disminuir la pressió sobre el nervi. És important triar calçat amb bon suport i amortiment.
  • Teràpia Física: Exercicis específics i tècniques d’estirament poden enfortir els músculs del peu i millorar la mecànica del mateix.
  • Medicaments: Els analgèsics i els antiinflamatoris poden ajudar a reduir el dolor i la inflamació. El gel a la zona es una bona alternativa natural.

2. Infiltracions

  • Corticoides: Les injeccions de corticoides poden proporcionar alleujament a curt termini al reduir la inflamació al voltant del nervi. Aquestes injeccions solen administrar-se a la consulta del podòleg i poden repetir-se si és necessari.

3. Cirurgia

  • Neurectomia: En casos severs on altres tractaments no han funcionat, la cirurgia pot ser necessària.
  • Descompressió del Nervi: Una altra opció quirúrgica és la descompressió del nervi, on es tallen els lligaments propers per reduir la pressió sobre el nervi, sense treure’l.

El Neuroma de Morton pot ser una condició debilitant, però amb un diagnòstic adequat i el tractament correcte, és possible manejar els símptomes i millorar la qualitat de vida.

És essencial consultar a un podòleg especialitzat per rebre una avaluació precisa i determinar el millor pla de tractament. Les opcions varien des de tractaments conservadors fins a cirurgia, depenent de la gravetat del cas i la resposta als tractaments inicials.

A Caminem, entenem la importància de la salut, per això, et recomanem acudir amb freqüència a la consulta del podòleg per evitar complicacions i tenir un control sobre la salut dels teus peus. Informa’t trucant al 931789572 o reserva la teva cita directament aquí. Estem a Sant Cugat del Vallès.

Rehabilitació del Peu: Consells i Exercicis per a la Recuperació a Casa

La rehabilitació del peu és fonamental per prevenir o recuperar-se de lesions. Aquí et proporcionem alguns consells i exercicis que pots realitzar a casa per ajudar en el procés de recuperació i enfortiment del teu peu:

Consells per a la Rehabilitació:

  • Descans i Elevació: Després d’una lesió, és important donar-li temps a l’estructura afectada per descansar i recuperar-se adequadament. Eleva el peu per sobre del nivell del cor sempre que sigui possible per reduir la inflamació i millorar el flux sanguini.
  • Aplicació de Gel: Aplica compresses fredes o bosses de gel embolicades en un drap sobre l’àrea afectada durant 15-20 minuts diverses vegades al dia per reduir la inflamació i alleujar el dolor.
  • Mobilitat Activa i Estiraments: Realitza exercicis suaus de mobilitat i estiraments per mantenir la flexibilitat i prevenir la rigidesa al peu. Fes moviments de flexió i extensió dels dits del peu, així com cercles amb el turmell en ambdues direccions.
  • Fortaleixement Muscular: Incorpora exercicis de fortaleixement per als músculs del peu i del turmell utilitzant bandes elàstiques o resistència. Exercicis com flexions dels dits del peu, elevacions de talons i exercicis de dorsiflexió i plantiflexió són beneficiosos.
  • Calçat Adequat: Utilitza calçat còmode i adequat que proporcioni suport i amortiguació per al peu durant el procés de rehabilitació. Evita els sabates que puguin exercir pressió sobre àrees sensibles o lesionades.

Exercicis per a la Rehabilitació a Casa:

  • Flexió dels Dits del Peu: Asseu-te amb les cames estirades i els peus recolzats al terra. Lentament, flexiona els dits del peu cap a tu i després estira’ls cap a fora. Repeteix aquest moviment diverses vegades.
  • Elevació de Talons: Dret amb els peus separats a l’amplada dels muscles, aixeca lentament els talons cap amunt mentre mantens els dits del peu en contacte amb el terra. Baixa els talons de nou al terra i repeteix el moviment.
  • Tovalloles d’Agafament: Col·loca una tovallola al terra i utilitza els dits del peu per agafar-la i arrugar-la cap a tu. Mantén la posició durant uns segons i després relaxa. Repeteix diverses vegades.
  • Catifa de Massatge: Passa una pilota de tennis o una ampolla congelada d’aigua per sota del peu, aplicant una pressió suau però ferma. Això ajuda a estimular la circulació sanguínia i alleujar la tensió als músculs del peu.
  • Catifa d’Equilibri: Posiciona’t dret sobre una superfície acolchada o una catifa d’equilibri i intenta mantenir l’equilibri durant uns segons. Aquest exercici ajuda a fortaleir els músculs estabilitzadors del peu i del turmell.

Recorda que a Caminem, entenem la importància que té la salut podal, per això, t’animem a realitzar una anàlisi. Per a més informació, truca’ns al 931789572 o reserva la teva cita directament aquí. Cuida els teus passos, cuida la teva salut! 👣✨

El peu d’atleta: causes, símptomes i tractaments efectius

El peu d’atleta, també conegut com a tinea pedis, és una infecció fúngica comuna que afecta la pell dels peus, ocasionant picor, vermellor i malestar. Aquesta afecció, tot i ser més freqüent en atletes i adolescents, pot afectar qualsevol persona que entri en contacte amb els fongs. En aquest article, explorarem les causes, els símptomes i els tractaments efectius pel peu d’atleta.

Causes:

El peu d’atleta és causat per fongs que prosperen en ambients càlids i humits, com ara vestuaris, piscines, dutxes públiques i altres llocs on els peus romanen humits. El contacte directe amb superfícies contaminades pot transmetre els fongs directament a la pell.

Símptomes:

Els símptomes típics del peu d’atleta inclouen picor, cremor, descamació de la pell entre els dits, enrogiment i, en casos més severos, la formació de bombolles. Les ungles afectades poden esdevenir fràgils o canviar de color.

Factors de Risc:

  • Ús freqüent de calçat tancat i humit.
  • Peus suats.
  • Compartir calçat o tovalloles amb algú infectat.
  • Lessions a la pell o ungles, son una porta d’entrada a la infecció.

Tractaments Efectius:

  • Antifúngics tòpics: Crema, gel o pols antifúngics són efectius per combatre la infecció. S’apliquen directament sobre la pell afectada.
  • Canvi de Calçat: Optar per calçat transpirable i canviar regularment els mitjons pot ajudar a mantenir els peus secs.
  • Mesures d’Higiene: Rentar els peus diàriament, assecar-los completament (especialment entre els dits) i evitar caminar descalç en àrees públiques són pràctiques essencials.
  • Tractaments Orals: En casos més greus, el podòleg pot receptar antifúngics orals.

Prevenció:

  • Assecar bé els peus després de rentar-los.
  • Canviar mitjons i calçat regularment.
  • Evitar compartir objectes personals com ara tovalloles i calçat.
  • Utilitzar “xancletes” en àrees comunes.

Quan Consultar a un Podòleg:

Si els símptomes apareixen, és crucial consultar un professional de la salut, en aquest cas el podòleg. També, si la infecció s’estén a les ungles o si hi ha diabetis o altres condicions que comprometin la circulació o el sistema immunològic.

El podòleg et farà el diagnòstic i et proposarà un pla de tractament adequat i personalitzat per a tú.

En conclusió, el peu d’atleta és una afecció tractable i prevenible. Amb mesures adequades d’higiene és possible prrevenir la infecció fúngica i mantenir uns peus saludables.

¡Recupera la Salut dels teus Peus! Connecta amb un Podòleg avui mateix.

Descobreix com vèncer el peu d’atleta i recupera la salut dels teus peus. Si els símptomes apareixen, és hora d’acudir a un podòleg, especialista en la salut dels peus. No deixis que el peu d’atleta limiti el teu benestar!

Truca ara al 931789572 per obtenir detalls o assegura la teva cita directament aquí. Els teus peus mereixen el millor cuidat, comença aquest viatge cap a la salut podal avui mateix!

L’embenat neuromuscular

Heu vist mai la cintes de colors que porten els esportistes d’elit o grans professionals dins del món de l’esport? Es tracta de l’embenat neuromuscular, o també anomenat Kinesio Tape. És un embenat elàstic amb unes característiques molt peculiars.

Cada vegada és més visible dins la nostra societat, i avui us expliquem en què consisteix i quina funció realitza.

 

Aquest embenat va ser dissenyat a principis dels anys setanta pel quiropràctic Kenzo Kase amb la finalitat de facilitar el procés de curació natural del cos sense restringir el moviment dels músculs i articulacions afectades. Aquest nou mètode es va desenvolupar i expandir a Àsia, en concret a Corea i el Japó, però dues dècades després, professionals mèdics esportius començaven a fer-n’hi ús a Europa i als Estats Units. Actualment, existeixen un gran nombre de professionals que contínuament experimenten noves tècniques i aplicacions terapèutiques per millorar la seva funció i és així com cada cop més apareix en àmbits relacionats en el camp de la medicina física i la rehabilitació.

 

Característiques de l’embenat

  • Està constituït per un esparadrap elàstic molt porós amb una estructura trenada de cotó.
  • Incorpora una capa adhesiva antial·lèrgica que no conté làtex i afavoreix la transpiració. Alhora, crea un espai entre la pell i la musculatura afectada descomprimint la inflamació causada per la lesió, i així, millorant la circulació sanguínia i l’evacuació limfàtica.
  • Presenta una elasticitat longitudinal d’un 40%-60%.
  • Una de les característiques que el diferencien de l’embenat convencional és la permeabilitat amb l’aigua, ja que té la capacitat d’eixugar-se amb facilitat. Aquest fet facilita la duració de l’aplicació de l’embenat, podent ser aplicat durant 3-4 dies.
  • Comença a activar-se i a escalfar-se amb el contacte amb la pell, per això es recomana fregar-lo un cop aplicat.  

 

Acció terapèutica i efectes fisiològics

L’acció terapèutica de l’embenat es basa en la medicina asiàtica. Aquesta descriu que la pell és un òrgan reflexogen des de la qual podem incidir amb estímuls aferents o eferents al sistema nerviós central, produint així les respostes neurofisiològiques desitjades mitjançant els receptors sensorials.

Els efectes fisiològics de l’embenat són diversos, i entre ells trobem:

  • Efecte analgèsic i antiinflamatori per la disminució de la pressió i la millora de la circulació. 
  • Millora de la funció muscular, lligamentosa i articular per regulació del to muscular. Sigui per aconseguir un efecte tonificant o relaxant de la musculatura, a causa de la correcció de la posició articular i la correcció del moviment.
  • Estimula la propiocepció.
  • Proporciona major estabilitat.
  • Estimula la circulació sanguínia i el drenatge limfàtic.
  • Ajuda a millorar la funció orgànica.

 

Tot i els grans beneficis que aporta, existeixen una sèrie de contraindicacions per la seva aplicació. Si després de l’aplicació del KT apareix pruïja i no desapareix en 10-20 minuts, es recomana el retiratge d’aquest. Es desaconsella aplicar-lo damunt de ferides obertes, ja que com que no és estèril pot causar efectes no desitjats. El mateix passa en edemes generalitzats causats per problemes cardíacs o renals i trombosis, ja que a l’augmentar el flux sanguini pot provocar el despreniment del coàgul. Tampoc està indicat en qualsevol traumatisme sever abans de saber el diagnòstic, o en pells molt fines i delicades. Finalment, tampoc està indicat en dones embarassades o persones amb diabetis, pel simple fet que no existeix suficients estudis al respecte.

 

Tècniques d’aplicació

Existeix un mètode d’aplicació específic descrit pel seu creador. Abans de ser utilitzat, la pell ha d’estar seca, neta, idealment sense borrissol corporal i sense cap loció ni greix per tal d’assegurar la completa adhesió. L’embenat s’ha d’aplicar sense cap plec a la pell i sempre en direcció longitudinal. 

Pel que fa a les pròpies tècniques, es classifiquen en tècnica muscular i tècnica de lligament.

  • La primera té com a objectiu millorar el to muscular, podent-se aplicar per efecte tonificant (d’origen del múscul afectat a inserció) o per efecte relaxant (d’inserció a origen). Aquesta explicació es deu al fet que la retracció de l’embenat va en sentit de l’ancoratge que es posiciona primer. S’ha d’estirar la pell de la zona a tractar o realitzar una extensió muscular.
  • La segona tècnica està indicada per restablir la curació i recuperació dels lligaments lesionats sense limitar el seu moviment, començant a fixar l’embenat des del centre de la lesió, amb lleugera tensió, i posteriorment dur-lo cap als extrems, sempre adherits sense tensió.

Finalment, existeixen vàries formes de disseny de l’embenat segons la zona a tractar o la forma i la mida del múscul.

  1. La tècnica en I s’aplica damunt del ventre muscular.
  2. La tècnica en V s’aplica al voltant del ventre muscular, igual que la tècnica en Y.
  3. Existeix també la tècnica en X que s’aplica des del centre del múscul cap als extrems.
  4. La tècnica en estrella permet augmentar l’espai al centre i així descomprimir-lo.
  5. I finalment, la tècnica en ventall o pop, indicada sobretot per edemes.

 

Aplicacions en patologies podològiques

L’embenat neuromuscular cada cop guanya més terreny per tractar patologies dins l’àmbit podològic. Les principals aplicacions són:

  • Metatarsàlgies
  • Dolor a la primera articulació a causa de la desviació del primer radi (galindó)
  • Fascitis plantar o esperó calcani
  • Esquinç de turmell
  • Edemes
  • Tendinitis
  • Disfuncions dels músculs de l’extremitat inferior, entre moltes altres.

 

 

 

A la nostra clínica estem formades per la correcta aplicació i utilització de l’embenat neuromuscular en qualsevol de les dolències presents a les extremitats inferiors i al peu.

Així doncs, no ho dubteu! Si presenteu alguna lesió, no espereu i veniu-nos a veure o truqueu-nos al 931 789 572. Us ajudarem a resoldre-la de la millor forma possible.

 

Punció seca pel tractament de la fascitis plantar

Has sentit a parlar de la punció seca? És una tècnica relativament novedosa i molt efectiva que té com a objectiu erradicar el dolor. Quan la fascitis plantar és crònica o molt dolorosa, a vegades no n’hi ha prou amb una plantilla. Per garantir que el pacient marxa de la clínica sense dolor es poden combinar tractaments més invasius.

Avui us parlarem de la punció seca, segueix llegint!

 

Què és la punció seca?

La punció seca és una tècnica semi-invasiva que utilitza agulles semblants a les d’acupuntura per a tractar dolències, especialment el síndrome de dolor miofascial.

Es busca el punt gatell, punt on es concentra la inflamació i contractura màxima. Seguidament es penetra l’agulla a la pell sense infiltrar cap medicament. Així doncs, l’efecte que aconseguim és la desactivació d’aquest punt, relaxació muscular i eliminació del dolor.

Què és el punt gatell?

Els punts gatell són zones amb gran sensibilitat a la palpació, és a dir, que al pressionar sobre la zona el pacient manifesta un gran dolor. Es produeixen quan les cèl·lules de les fibres musculars queden permanentment en contracció per l’alliberament continu de l’acetilcolina, que impedeix la relaxació de les fibres i disminueix el flux de sang.

Els punts gatell poden produir-se per causes molt diverses. En podologia es solen trobar associades a patologies com fascitis plantar, tendinitis aquília, tendinitis peronea, disfunció del tibial posterior, etc.

Punts gatell relacionats amb la fascitis plantar

Com s’aplica la tècnica?

  1. Asèpsia de la zona d’aplicació
  2. Búsqueda del punt gatell a través de palpació
  3. Introducció de l’agulla
  4. Moviments suaus de l’agulla per estimular el punt fins a produir-se un petit espasme muscular
  5. Retirada de l’agulla i massatge de la zona

A més a més, no existeix sagnat de la zona, ja que l’agulla és mil·limètrica. El pacient pot sentir molèsties similars a tenir “agulletes” les primeres 24-48 h. Posteriorment es dóna un efecte de relaxació i desaparició del dolor muscular.  Es sol aplicar un cop per setmana fins a eliminar el dolor completament.

Contra-indicacions de la punció seca

Aquesta tècnica no sol tenir cap efecte secundari, però no està indicada en els següents casos:

  • Por a les agulles
  • Al·lèrgia als metalls
  • Problemes de coagulació, (diabètics, si es pren anticoagulants com el sintrom,…)
  • Zones amb ferides o cicatrius, tatuatges, taques,…

 

En conclusió, aquesta és una tècnica molt efectiva i segura, per la qual cosa sol ser d’elecció en patologies cròniques o quan no ha remès del tot el dolor després de tractaments més conservadors (plantilles).

Així doncs, si pateixes dolor muscular, sobrecàrregues, tendinitis o altres, no dubtis en trucar-nos al 931789572.

Com escollir el calçat adequat per correr?

La anomenada “febre running” ha augmentat els últims anys. Cada cop hi ha més gent que corre, però també més gent poc preparada per fer-ho i amb conseqüència més lesions. Per evitar lesions és molt important tenir una bona biomecànica, una bona tècnica i una bona sabata esportiva.

En aquest post us parlarem sobre què tenir en compte a l’hora d’escollir un calçat pel running.

La sabata és una eina que connecta el peu amb el terra. Per escollir la més encertada per tú primer has de saber quin objectiu tens, la tècnica que utilitzes i com és la teva petjada. Anem per passos.

Elements de la sabata

  1. Upper: és la part que s’encarrega de subjectar i aïllar bé el peu, normalment té diferents elements de contenció. A part del típics cordons, existeixen models que tenen com uns “nervis” que ajuden a mantenir el peu còmode i subjecte. Ha de ser transpirable i pot ser impermeable. Ha de tenir un contrafort dur que ajudi a controlar el peu.
  2. Plantilla: ha de ser antideslliçant per tal d’evitar al màxim els traumatismes unguials. També ha de ser transpirable i amb propietats antibacterianes i antimicotiques. Si hi ha algun problema estructural del peu, es convenient substituir-la per una de personalitzada feta per un podòleg.
  3. Mitja-sola: és la part on normalment hi ha els diferents mecanismes d’amortiment al taló i de propulsió a l’avantpeu. Cada marca té una tecnologia: AIR, BOOST, GEL, GRID, ETC. Sol estar feta d’EVA de diferents densitats i gruixos.
  4. Sola: és la part més fina i que contacta amb el terra, ha de facilitar l’adherència amb el terra i ha de ser flexible. El seu disseny ha d’ajudar a mantenir amb equilibri el centre de gravetat. També ha d’ajudar a que el peu segueixi la progressió fisiològica cap endavant.

Parts d’una sabata esportiva

El drop

El drop és l’altura que fa la mitja sola+la sola. Generalment s’utilitzen els drops de 12, 8, 4, 0 i cada un va enfocat a una necessitat esportiva i un objectiu. No cal dir que la influència de la moda també ha fet que hi hagi tanta varietat al mercat.

Fa molts anys es creia que com més amortiment tingués la sabata, més s’evitaven lesions del corredor. Els últims estudis ens estan alertant que la tècnica menys lesiva per córrer és fer-ho de punta, ja que es redueixi molt més l’impacte. Però passar de córrer de taló a punta és molt complicat i requereix molt d’entrenament. A més a més, córrer amb tècnica de punta amb una sabata amb drop molt alt és pràcticament impossible. És per això que han sortit al mercat sabates amb drops molt més baixos.

Normalment les sabates amb drops alts tenen més tecnologies d’amortiment, això serà la millor opció si l’objectiu és realitzar carreres llargues per asfalt o terreny dur.

En canvi, córrer per sorra o muntanya no genera tant impacte i no és tan necessari un el sistema d’amortiment.

Si el teu objectiu és fer distàncies curtes amb més velocitat, necessitaràs una esportiva més reactiva. Tenir un drop alt no t’afavorirà, ja que el més important és no perdre temps tocant amb el taló a terra. Per tant, has d’escollir una sabata amb un drop més baix i entrenar amb una tècnica més de punta.

Ara bé, si portes molt temps utilitzant un drop alt, requeriràs mesos d’adaptació per baixar a un drop minimalista.

També s’ha de tenir en compte, a part de l’objectiu i la tècnica, l’anatomia i biomecànica de cadascú. Si tens problemes de genoll, no et posis a córrer llargues distàncies. Intenta canviar lentament a drop minimalista i tècnica de punta per reduir l’impacte. En canvi, si pateixes de tendinitis o fascitis plantar, evita la tècnica de punta i amortitza al màxim amb una sabata de drop alt.

Densitats de la sola

Per altra banda, els dissenys de la mitja sola també són molt importants a l’hora d’escollir un calçat.

El primer que has de saber és si ets pronador, supinador o neutre. Aquesta anàlisi te l’ha de fer el professional sanitari qualificat, el podòleg. No val que un venedor de la botiga t’ho faci, ja que no està qualificat, i hi ha moltes més coses a tenir en compte. S’han de valorar articulacions, músculs, sistemes mecànics del peu, funcionalitat, pressions, etc.

Una mala elecció en el calçat pot desenvolupar a lesions molt greus, com síndrome de la cintilla iliotibialtrocanteritis, tendinitis al peu, etc.

Si un cop fet l’anàlisi de la petjada, el podòleg et diagnostica un problema biomecànic, el millor és que et plantegis fer un tractament. El podòleg t’assessorarà sobre el calçat més idoni per tu.

El millor sempre és escollir el calçat neutre, a menys que el podòleg t’indiqui el contrari. Si amb la plantilla no és suficient, l’important és que la densitat més dura de la sola estigui posicionada al costat on generes més càrrega. És a dir, si prones en excés, la densitat més dura ha d’anar al costat intern de la sabata.

Diferents densitats de la mitja sola

Així doncs, espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Recorda que el podòleg és l’especialista de la salut que t’assessorarà amb qualsevol dubte que tinguis sobre el calçat. Truca’ns al 931789572.