Etiqueta: podologia

L’embenat neuromuscular

Posted on by admin

Heu vist mai la cintes de colors que porten els esportistes d’elit o grans professionals dins del món de l’esport? Es tracta de l’embenat neuromuscular, o també anomenat Kinesio Tape. És un embenat elàstic amb unes característiques molt peculiars.

Cada vegada és més visible dins la nostra societat, i avui us expliquem en què consisteix i quina funció realitza.

 

Aquest embenat va ser dissenyat a principis dels anys setanta pel quiropràctic Kenzo Kase amb la finalitat de facilitar el procés de curació natural del cos sense restringir el moviment dels músculs i articulacions afectades. Aquest nou mètode es va desenvolupar i expandir a Àsia, en concret a Corea i el Japó, però dues dècades després, professionals mèdics esportius començaven a fer-n’hi ús a Europa i als Estats Units. Actualment, existeixen un gran nombre de professionals que contínuament experimenten noves tècniques i aplicacions terapèutiques per millorar la seva funció i és així com cada cop més apareix en àmbits relacionats en el camp de la medicina física i la rehabilitació.

 

Característiques de l’embenat

  • Està constituït per un esparadrap elàstic molt porós amb una estructura trenada de cotó.
  • Incorpora una capa adhesiva antial·lèrgica que no conté làtex i afavoreix la transpiració. Alhora, crea un espai entre la pell i la musculatura afectada descomprimint la inflamació causada per la lesió, i així, millorant la circulació sanguínia i l’evacuació limfàtica.
  • Presenta una elasticitat longitudinal d’un 40%-60%.
  • Una de les característiques que el diferencien de l’embenat convencional és la permeabilitat amb l’aigua, ja que té la capacitat d’eixugar-se amb facilitat. Aquest fet facilita la duració de l’aplicació de l’embenat, podent ser aplicat durant 3-4 dies.
  • Comença a activar-se i a escalfar-se amb el contacte amb la pell, per això es recomana fregar-lo un cop aplicat.  

 

Acció terapèutica i efectes fisiològics

L’acció terapèutica de l’embenat es basa en la medicina asiàtica. Aquesta descriu que la pell és un òrgan reflexogen des de la qual podem incidir amb estímuls aferents o eferents al sistema nerviós central, produint així les respostes neurofisiològiques desitjades mitjançant els receptors sensorials.

Els efectes fisiològics de l’embenat són diversos, i entre ells trobem:

  • Efecte analgèsic i antiinflamatori per la disminució de la pressió i la millora de la circulació. 
  • Millora de la funció muscular, lligamentosa i articular per regulació del to muscular. Sigui per aconseguir un efecte tonificant o relaxant de la musculatura, a causa de la correcció de la posició articular i la correcció del moviment.
  • Estimula la propiocepció.
  • Proporciona major estabilitat.
  • Estimula la circulació sanguínia i el drenatge limfàtic.
  • Ajuda a millorar la funció orgànica.

 

Tot i els grans beneficis que aporta, existeixen una sèrie de contraindicacions per la seva aplicació. Si després de l’aplicació del KT apareix pruïja i no desapareix en 10-20 minuts, es recomana el retiratge d’aquest. Es desaconsella aplicar-lo damunt de ferides obertes, ja que com que no és estèril pot causar efectes no desitjats. El mateix passa en edemes generalitzats causats per problemes cardíacs o renals i trombosis, ja que a l’augmentar el flux sanguini pot provocar el despreniment del coàgul. Tampoc està indicat en qualsevol traumatisme sever abans de saber el diagnòstic, o en pells molt fines i delicades. Finalment, tampoc està indicat en dones embarassades o persones amb diabetis, pel simple fet que no existeix suficients estudis al respecte.

 

Tècniques d’aplicació

Existeix un mètode d’aplicació específic descrit pel seu creador. Abans de ser utilitzat, la pell ha d’estar seca, neta, idealment sense borrissol corporal i sense cap loció ni greix per tal d’assegurar la completa adhesió. L’embenat s’ha d’aplicar sense cap plec a la pell i sempre en direcció longitudinal. 

Pel que fa a les pròpies tècniques, es classifiquen en tècnica muscular i tècnica de lligament.

  • La primera té com a objectiu millorar el to muscular, podent-se aplicar per efecte tonificant (d’origen del múscul afectat a inserció) o per efecte relaxant (d’inserció a origen). Aquesta explicació es deu al fet que la retracció de l’embenat va en sentit de l’ancoratge que es posiciona primer. S’ha d’estirar la pell de la zona a tractar o realitzar una extensió muscular.
  • La segona tècnica està indicada per restablir la curació i recuperació dels lligaments lesionats sense limitar el seu moviment, començant a fixar l’embenat des del centre de la lesió, amb lleugera tensió, i posteriorment dur-lo cap als extrems, sempre adherits sense tensió.

Finalment, existeixen vàries formes de disseny de l’embenat segons la zona a tractar o la forma i la mida del múscul.

  1. La tècnica en I s’aplica damunt del ventre muscular.
  2. La tècnica en V s’aplica al voltant del ventre muscular, igual que la tècnica en Y.
  3. Existeix també la tècnica en X que s’aplica des del centre del múscul cap als extrems.
  4. La tècnica en estrella permet augmentar l’espai al centre i així descomprimir-lo.
  5. I finalment, la tècnica en ventall o pop, indicada sobretot per edemes.

 

Aplicacions en patologies podològiques

L’embenat neuromuscular cada cop guanya més terreny per tractar patologies dins l’àmbit podològic. Les principals aplicacions són:

  • Metatarsàlgies
  • Dolor a la primera articulació a causa de la desviació del primer radi (galindó)
  • Fascitis plantar o esperó calcani
  • Esquinç de turmell
  • Edemes
  • Tendinitis
  • Disfuncions dels músculs de l’extremitat inferior, entre moltes altres.

 

 

 

A la nostra clínica estem formades per la correcta aplicació i utilització de l’embenat neuromuscular en qualsevol de les dolències presents a les extremitats inferiors i al peu.

Així doncs, no ho dubteu! Si presenteu alguna lesió, no espereu i veniu-nos a veure o truqueu-nos al 931 789 572. Us ajudarem a resoldre-la de la millor forma possible.

 

Punció seca pel tractament de la fascitis plantar

Posted on by admin

Has sentit a parlar de la punció seca? És una tècnica relativament novedosa i molt efectiva que té com a objectiu erradicar el dolor. Quan la fascitis plantar és crònica o molt dolorosa, a vegades no n’hi ha prou amb una plantilla. Per garantir que el pacient marxa de la clínica sense dolor es poden combinar tractaments més invasius.

Avui us parlarem de la punció seca, segueix llegint!

 

Què és la punció seca?

La punció seca és una tècnica semi-invasiva que utilitza agulles semblants a les d’acupuntura per a tractar dolències, especialment el síndrome de dolor miofascial.

Es busca el punt gatell, punt on es concentra la inflamació i contractura màxima. Seguidament es penetra l’agulla a la pell sense infiltrar cap medicament. Així doncs, l’efecte que aconseguim és la desactivació d’aquest punt, relaxació muscular i eliminació del dolor.

Què és el punt gatell?

Els punts gatell són zones amb gran sensibilitat a la palpació, és a dir, que al pressionar sobre la zona el pacient manifesta un gran dolor. Es produeixen quan les cèl·lules de les fibres musculars queden permanentment en contracció per l’alliberament continu de l’acetilcolina, que impedeix la relaxació de les fibres i disminueix el flux de sang.

Els punts gatell poden produir-se per causes molt diverses. En podologia es solen trobar associades a patologies com fascitis plantar, tendinitis aquília, tendinitis peronea, disfunció del tibial posterior, etc.

Punts gatell relacionats amb la fascitis plantar

Com s’aplica la tècnica?

  1. Asèpsia de la zona d’aplicació
  2. Búsqueda del punt gatell a través de palpació
  3. Introducció de l’agulla
  4. Moviments suaus de l’agulla per estimular el punt fins a produir-se un petit espasme muscular
  5. Retirada de l’agulla i massatge de la zona

A més a més, no existeix sagnat de la zona, ja que l’agulla és mil·limètrica. El pacient pot sentir molèsties similars a tenir “agulletes” les primeres 24-48 h. Posteriorment es dóna un efecte de relaxació i desaparició del dolor muscular.  Es sol aplicar un cop per setmana fins a eliminar el dolor completament.

Contra-indicacions de la punció seca

Aquesta tècnica no sol tenir cap efecte secundari, però no està indicada en els següents casos:

  • Por a les agulles
  • Al·lèrgia als metalls
  • Problemes de coagulació, (diabètics, si es pren anticoagulants com el sintrom,…)
  • Zones amb ferides o cicatrius, tatuatges, taques,…

 

En conclusió, aquesta és una tècnica molt efectiva i segura, per la qual cosa sol ser d’elecció en patologies cròniques o quan no ha remès del tot el dolor després de tractaments més conservadors (plantilles).

Així doncs, si pateixes dolor muscular, sobrecàrregues, tendinitis o altres, no dubtis en trucar-nos al 931789572.

Ungla incarnata: solució i cura definitiva

Posted on by admin

Ets dels que ha patit durant mesos o inclús anys la ungla incarnata (onicocriptosis) o conegut popularment com “unyero”?

Doncs segueix llegint, que això segurament t’interessa!

Què és la onicocriptosis?

L’ungla incarnata o onicocriptosis és una patologia que pot ser molt incapacitant i dolorosa.  Es produeix quan l’extrem de l’ungla es clava a la pell. Això produeix una inflamació i a vegades infecció, ja que queda una ferida oberta que és el portal d’entrada de patògens.

Normalment és deu a un mal tall d’ungles, calçat estret, làmina unguial amb deformitats, traumatismes o mala biomecànica.

Prevenció

  1. Tall d’ungles: és molt important tallar les ungles de forma totalment recta i arribant d’extrem a extrem. Si deixem una punta, arrodonim l’ungla o tallem en excés, és més probable que al créixer es clavi.
  2. Calçat ample: evita les sabates que acaben en punta o de talla menor a la que et correspon , si hi ha pressió a la zona constantment, es clavarà amb més facilitat
  3. Sudoració: Un excés d’humitat pot ajudar a desencadenar la patologia. Si pateixes hiperhidrosis, acut al podòleg perquè et recepti el producte més adequat. Llegeix el post sobre hiperhidrosis.
  4. Revisions al podòleg: si comences a notar la zona adolorida, no intentis manipular la zona i acudeix al podòleg. És l’especialista que et donarà la cura i solució. Evita centres d’esteticients.

Tractament conservador

Imatge de tall sagital d’un dit on es poden observar diferents parts de l’aparell unguial.

 

Quan l’onicocriptosis és lleu, es pot retirar la vora de l’ungla que s’està clavant mitjançant un bisturí. Es procedeix també a tallar l’ungla de manera recta i ensenyem al pacient les mesures preventives.

Aquest procediment no arriba fins a la zona de la matriu unguial, per tant, sol recidivar amb freqüència. Al créixer, l’ungla es pot tornar a clavar ja que hi ha un component de forma de l’ungla i del teixit que l’envolta (ungles amples o en “teja”).  Es poden aplicar tècniques de reeducació unguial.

Tractament quirúrgic, solució definitiva

Procediments en cirurgia unguial

 

Quan l’onicocriptosis és d’un estadi més avançat i el tractament conservador no ho soluciona, es pot plantejar la cirurgia.

Es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es realitza de manera ambulatòria. Existeixen molts tipus de tècniques, totes enfocades a eliminar la zona de la matriu parcialment. D’aquesta manera, no tornarà a créixer la vora de d’ungla que es clava i l’ungla queda més estreta i estètica. Si el dit presenta mamelons fibrosats (engruiximent, inflamació, infecció), es poden reconstruir i donar així un aspecte proporcionat al dit.

La cirurgia es realitza sota anestèsia local, la intervenció és d’uns 30 minuts i el post-operatori és senzill i curt. Des del primer moment el pacient pot recolzar el peu a terra. Es realitzen revisions periòdiques fins a donar l’alta definitiva.

Els resultats són molt satisfactoris. Són poques les complicacions en aquest tipus d’intervenció, però com a totes, hi ha un petit % de risc.

 

Esperem haver aclarit tots els teus dubtes. Per a més informació, no dubtis en trucar-nos al 931789572

Com elegir el calçat infantil?

Posted on by admin

Avui en dia, entre tantes marques, models i modes de calçat, ens podem sentir perduts i no saber com escollir un bon calçat pels nostres fills/es. Els més petits es passen tot el dia amb la sabata al col·legi, corrents pel patí i després, al parc.

Per això, és molt important tenir la sabata adequada, encara que no ens ho sembli, és un element essencial per tenir una bona salut. El calçat serà directament responsable de l’evolució del peu, per tant, s’haurà de revisar periòdicament.

Us donem alguns consells a tenir en compte per saber si estem davant d’un bon calçat…

 

A quina edat he de calçat al meu fill?

La sabata s’ha de col·locar a partir de què el nen comença a fer els primers passos o en l’etapa del gateig. Abans no és necessari ni recomanable. De fet, la majoria de deformitats del peu són per culpa del calçat, estem fabricats per anar descalços.

S’ha d’evitar col·locar la sabata als bebés que encara no gategen, com a molt se’ls pot col·locar un mitjonet o un peüc a l’hivern, amb l’objectiu d’aïllar-los del fred. Això és important, ja que els nens han de captar al màxim els estímuls sensorials i el peu és un dels principals òrgans sensorials del cos. El peu presenta milers de receptors que donen informació al sistema nerviós del tacte, de la percepció del cos, de l’entorn, del moviment, etc.

A més a més, la poca maduració òssia que tenen els bebès és un altre motiu a tenir en compte. En un bebè, la majoria d’ossos del peu no estan encara consolidats. El peu està format d’un teixit cartilaginós, i per tant, més fràgil i modelable que un ós. Per la qual cosa, si la sabata no és l’adequada, pot provocar deformitats al peu. Sobretot en els dits i en l’arc plantar.

En conclusió, quan el nen comença a gatejar o a fer els primers passos, l’ideal és que vagi descalç si el terreny és segur o amb sabates molt fines i poc aparatoses amb el fi d’evitar ferides. És molt important que en l’etapa de la infantesa es promogui la maduració del sistema nerviós i la interacció amb el món exterior. Per això, com més estímuls rebi el nen, més estarem ajudant a aquest procés que després el definirà com a persona.

 

Com ha de ser el calçat pel bebé que gateja?

El calçat per un nen que comença a gatejar o a fer les primeres passes, ha de ser:

  • Ample de davant (puntera rodona o cuadrada), que s’adapti a la forma del peu i sigui el suficientment ample com per què mogui els dits.
  • Flexible, lleuger i que deixi el peu el més lliure possible.
  • Sola antideslliçant (anticaigudes) i molt fina (2-3 mm) per tal que garanteixi la sensibilitat.
  • Plantilla antibacteriana extraíble per permetre ventilació.
  • Contrafort d’un material tou, que no mantingui el turmell rígid.
  • Interior suau i sense costures.
Calçat gateig o primeres passes

Com ha de ser el calçat pel nen que ja camina?

En punt el nen ja camini sol i segur (1,5-3 anys), podem canviar alguns ítems del calçat:

  • Puntera rodona o quadrada amb una mica de reforç per protegir els dits, respectant la forma del peu.
  • Canya alta però flexible, per sobre de l’empeine.
  • Contrafort semirígid.
  • Sola plana d’uns 3 mm.
  • Poques costures internes, suau per dins.
  • Materials transpirables i plantilla extraïble.
  • Velcro o cordons perquè quedi el peu ben agafat.

A partir dels 4 anys fins als 7 aproximadament, canvien alguns ítems:

  • Incrementem el gruix de la sola, de 5-10 mm amb possibilitat d’elements d’amortiment a la zona del taló.
  • Contrafort un pèl més rígid per controlar els moviments del peu.
  • Puntera una mica més reforçada per evitar cops a dits i ungles.
  • El millor és recórrer a les vambes o calçat esportiu, ja que s’incrementa l’activitat.
Calçat 4-7 anys

 

 

Com escollir la talla?

Quan es va a una botiga a provar calçat, és molt important no només fixar-se en tots els punts comentats anteriorment, sinó també amb la talla.

Primerament, quan provem una sabata i vulguem comprovar el llarg, ho hem de fer amb mitjons i de peu. Els dits no han de tocar la part superior de la puntera, si no no és prou ample. Hem de comprovar que correspongui la part més ampla del peu amb la part més ample de la sabata. També tindrem especial atenció amb el 5é dit(el petit), no ha d’oprimir el 4t (sovint s’estreten en aquesta localització).

Després, s’ha de poder col·locar la sabata sense calçador. Un cop col·locat el peu dins, es demana que col·loqui el peu el més endavant possible i hi ha de cabre un llapis en el taló.

A més a més, s’ha de comprovar i revisar el calçat, no només per la talla, sinó també per el desgast:

  • Cada 2-3 mesos en els primers 3 anys de vida.
  • Cada 4-5 mesos dels 3 als 8 anys.
  • Cada 6 mesos dels 9 als 20 anys (final del creixement).

 

Esperem que us hagi servit d’ajuda aquest post sobre com elegir el calçat infantil. Si us ha agradat, us recomanem llegir el post sobre com elegir el calçat adequat per córrer.

Si tens algun dubte pots contactar-nos al 931789572.

Plantilles posturals. Què són i per qué serveixen?

Posted on by admin

Heu sentit a parlar mai de les plantilles posturals? Sabeu quin impacte generen de forma global al nostre organisme?

Avui us expliquem amb més detall en què consisteix el tractament mitjançant aquestes plantilles, partint de com es  confeccionen i quins són els seus efectes.

 

Què són?

Les plantilles posturals es caracteritzen per ser unes plantilles molt fines, d’entre 1 a 4 mm de gruix. Això facilita l’adaptació i l’ús en tot tipus de calçat, des de vambes a sandàlies, inclús dins dels mitjons si volem caminar descalços per casa.

La plantilla està formada per una palmilla de resina en la qual s’hi termofusionen una sèrie d‘elements de diferents densitats que seran els encarregats de generar petits estímuls de pressió a la planta del peu. Aquests estímuls són seleccionats i predeterminats sobre zones somatotòpiques, sistematitzades després de molts anys d’estudis.

Aquests elements es posicionen, primerament, basant-se en la informació recollida de l’anàlisi morfoestàtic. És a dir, de la informació obtinguda a partir de la visió des dels tres plans de l’individu. Això ens proporciona una orientació postural global i una petita valoració de totes les adaptacions que el propi cos hagi pogut generar envers la normalitat i la seva pròpia verticalitat.

 

 

A més a més, la plantilla es confecciona segons els resultats i les informacions obtingudes a través dels tests neuromusculars i exteroceptius generals, que es realitzen durant l’examen postural. Aquests tests ens donen informació sobre l’estat del to global de l’organisme, així com de les possibles asimetries o adaptacions que poden ser adaptatives o fixes, o bé causatives o mixtes. Disposem també d’un gran ventall de tests específics que ens permeten obtenir l’origen del problema, ja sigui articular/muscular, neural, emocional, etc.

Es diferencien de les plantilles biomecàniques tridimensionals pel simple fet que la postura es defineix com l’anticipació a l’acció. És a dir, no pretén corregir un moviment lesiu sinó generar un canvi postural per integrar i fer més harmònic el sistema. Així aconseguirem un millor funcionament i la resolució de la simptomatologia.

Ara bé, podem realitzar plantilles mixtes integrant els components que creguem oportuns per la biomecànica i complementar-la amb elements posturals sota la indicació dels tests neuromusculars apropiats per acabar d’afinar el sistema.

 

Quines eines s’utilitzen per confeccionar-les?

Els instruments o aparells utilitzats en posturologia són bàsicament l’estabilograma i el pedígraf. Aquests, ens permeten recollir informació precisa i detallada per posteriorment dissenyar les plantilles:

  • L’estabilograma és un instrument tecnològic de mesura que ens ofereix, mitjançant una plataforma molt sensible, un anàlisi quantificat molt específic valorant el centre de gravetat i les oscil·lacions que l’individu pateix. En podem extreure un gran nombre de paràmetres, que ens serviran per definir millor el diagnòstic i, conseqüentment, el tractament.
  • El pedígraf és un altre instrument, amb més història, que ens permet obtenir la petjada exacta de l’individu amb els punts màxims de pressió representats amb un color més intens. Ens serà útil per saber amb exactitud la zona del peu on hem de col·locar els elements per produir els estímuls desitjats.

Sempre es torna a realitzar un examen postural i estabilomètric amb el tractament aplicat al pacient per comprovar la seva eficàcia.

 

Quins efectes produeixen?

Una caracterització de les plantilles posturals és l’acció que provoquen gràcies als elements citats anteriorment.

Aquests elements posicionats a les plantilles generen un estímul que actuarà i serà processat per tots els receptors cutanis que es troben a la planta del peu. Els receptors envien aquesta informació al sistema nerviós central i aquest, gràcies als reflexos posturals, al reflex antigravitatori i a les oscil·lacions del sistema tònic postural, generaran canvis posicionals globals. És a dir, es produirà una modificació de la postura sobre l’eix vertical de l’individu i, conseqüentment, major estabilitat del centre de gravetat.

El canvi de postura es produeix mentre l’estímul està en contacte amb el peu. Per tant, per visualitzar i aconseguir els efectes desitjats, és necessari dur el màxim de temps possible les plantilles. Si es perllonga aquest temps, es produeix una reprogramació de l’esquema corporal.

 

Quan les necessito?

Les plantilles posturals, anomenades també plantilles exteroceptives, estan indicades i poden ser utilitzades a totes les edats, des dels més petits als més grans.

Aquestes són necessàries quan existeix un desequilibri postural que està afectant i modificant l’eix vertical amb anterioritat, posterioritat o lateralitat d’un individu, és a dir quan el sistema postural fi es veu alterat.

Estan indicades en tractaments com talàlgies, metatarsàlgies, àlgies per Neuroma de Morton, fascitis plantars i moltes altres manifestacions clíniques que apareixen al propi peu.

També s’ha verificat en un gran nombre d’estudis científics que presenten eficàcia terapèutica en problemes de vertigen, d’equilibri, problemes cervicals, problemes a la columna, i un llarg etcètera, condicionats per alteracions posturals.

 

 

A la nostra clínica comptem amb el coneixement per realitzar estudis posturals i confeccionar les plantilles exteroceptives per cada cas. No ho dubteu, deixeu que ajudem a recol·locar el vostre esquelet i a posicionar el vostre centre de gravetat. Ja veureu com desapareix el dolor i us millora la vida!

 

Si teniu qualsevol dubte al respecte, truqueu-nos al 931789572. Estem desitjant poder-vos ajudar!

 

Com escollir el calçat adequat per correr?

Posted on by admin

La anomenada “febre running” ha augmentat els últims anys. Cada cop hi ha més gent que corre, però també més gent poc preparada per fer-ho i amb conseqüència més lesions. Per evitar lesions és molt important tenir una bona biomecànica, una bona tècnica i una bona sabata esportiva.

En aquest post us parlarem sobre què tenir en compte a l’hora d’escollir un calçat pel running.

La sabata és una eina que connecta el peu amb el terra. Per escollir la més encertada per tú primer has de saber quin objectiu tens, la tècnica que utilitzes i com és la teva petjada. Anem per passos.

Elements de la sabata

  1. Upper: és la part que s’encarrega de subjectar i aïllar bé el peu, normalment té diferents elements de contenció. A part del típics cordons, existeixen models que tenen com uns “nervis” que ajuden a mantenir el peu còmode i subjecte. Ha de ser transpirable i pot ser impermeable. Ha de tenir un contrafort dur que ajudi a controlar el peu.
  2. Plantilla: ha de ser antideslliçant per tal d’evitar al màxim els traumatismes unguials. També ha de ser transpirable i amb propietats antibacterianes i antimicotiques. Si hi ha algun problema estructural del peu, es convenient substituir-la per una de personalitzada feta per un podòleg.
  3. Mitja-sola: és la part on normalment hi ha els diferents mecanismes d’amortiment al taló i de propulsió a l’avantpeu. Cada marca té una tecnologia: AIR, BOOST, GEL, GRID, ETC. Sol estar feta d’EVA de diferents densitats i gruixos.
  4. Sola: és la part més fina i que contacta amb el terra, ha de facilitar l’adherència amb el terra i ha de ser flexible. El seu disseny ha d’ajudar a mantenir amb equilibri el centre de gravetat. També ha d’ajudar a que el peu segueixi la progressió fisiològica cap endavant.
Parts d’una sabata esportiva

El drop

El drop és l’altura que fa la mitja sola+la sola. Generalment s’utilitzen els drops de 12, 8, 4, 0 i cada un va enfocat a una necessitat esportiva i un objectiu. No cal dir que la influència de la moda també ha fet que hi hagi tanta varietat al mercat.

Fa molts anys es creia que com més amortiment tingués la sabata, més s’evitaven lesions del corredor. Els últims estudis ens estan alertant que la tècnica menys lesiva per córrer és fer-ho de punta, ja que es redueixi molt més l’impacte. Però passar de córrer de taló a punta és molt complicat i requereix molt d’entrenament. A més a més, córrer amb tècnica de punta amb una sabata amb drop molt alt és pràcticament impossible. És per això que han sortit al mercat sabates amb drops molt més baixos.

Normalment les sabates amb drops alts tenen més tecnologies d’amortiment, això serà la millor opció si l’objectiu és realitzar carreres llargues per asfalt o terreny dur.

En canvi, córrer per sorra o muntanya no genera tant impacte i no és tan necessari un el sistema d’amortiment.

Si el teu objectiu és fer distàncies curtes amb més velocitat, necessitaràs una esportiva més reactiva. Tenir un drop alt no t’afavorirà, ja que el més important és no perdre temps tocant amb el taló a terra. Per tant, has d’escollir una sabata amb un drop més baix i entrenar amb una tècnica més de punta.

Ara bé, si portes molt temps utilitzant un drop alt, requeriràs mesos d’adaptació per baixar a un drop minimalista.

També s’ha de tenir en compte, a part de l’objectiu i la tècnica, l’anatomia i biomecànica de cadascú. Si tens problemes de genoll, no et posis a córrer llargues distàncies. Intenta canviar lentament a drop minimalista i tècnica de punta per reduir l’impacte. En canvi, si pateixes de tendinitis o fascitis plantar, evita la tècnica de punta i amortitza al màxim amb una sabata de drop alt.

Densitats de la sola

Per altra banda, els dissenys de la mitja sola també són molt importants a l’hora d’escollir un calçat.

El primer que has de saber és si ets pronador, supinador o neutre. Aquesta anàlisi te l’ha de fer el professional sanitari qualificat, el podòleg. No val que un venedor de la botiga t’ho faci, ja que no està qualificat, i hi ha moltes més coses a tenir en compte. S’han de valorar articulacions, músculs, sistemes mecànics del peu, funcionalitat, pressions, etc.

Una mala elecció en el calçat pot desenvolupar a lesions molt greus, com síndrome de la cintilla iliotibial, trocanteritis, tendinitis al peu, etc.

Si un cop fet l’anàlisi de la petjada, el podòleg et diagnostica un problema biomecànic, el millor és que et plantegis fer un tractament. El podòleg t’assessorarà sobre el calçat més idoni per tu.

El millor sempre és escollir el calçat neutre, a menys que el podòleg t’indiqui el contrari. Si amb la plantilla no és suficient, l’important és que la densitat més dura de la sola estigui posicionada al costat on generes més càrrega. És a dir, si prones en excés, la densitat més dura ha d’anar al costat intern de la sabata.

Diferents densitats de la mitja sola

Així doncs, espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Recorda que el podòleg és l’especialista de la salut que t’assessorarà amb qualsevol dubte que tinguis sobre el calçat. Truca’ns al 931789572.

Per què em fan mala olor els peus?

Posted on by admin

Si ets propens a que et suïn els peus i/o et facin mala olor, presta atenció a aquest post en el que exposem les principals causes i et donem alguns consells per prevenir-ho i evitar-ho.

 

peu descalç amb una flor

 

La bromohidrosi

Un percentatge elevat de la població pateix bromohidrosi o mala olor de peus. S’ha comprovat que existeixen un gran nombre de causes que ho provoquen. Aquestes poden ser des d’una alimentació inadequada, trastorns metabòlics, la ingesta de molta medicació, utilitzar calçat i/o mitjons elaborats amb materials sintètics o bé infeccions per bactèries o fongs.

Els especialistes alerten que la millor opció no és aplicar-se un aerosol, desodorant o qualsevol producte per tapar l’olor, sinó tractar la causa que ho provoca per tal d’erradicar aquest símptoma.  El podòleg serà l’especialista mèdic que valorarà la procedència mitjançant un estudi exhaustiu. Després prescriurà el tractament necessari individualitzat per cada cas.

Els estudis revelen que un dels factors més freqüents que acompanyen a la mala olor dels peus és la hiperhidrosi, és a dir, la sudoració excessiva dels peus. Això provoca que es generi una gran proliferació de bacteries que poden esdevenir un problema infecciós.

Per controlar l’excés de sudoració del peu, davant de qualsevol dubte, la millor elecció és acudir al podòleg, ja que ell serà l’encarregat de pautar-te les mesures higièniques més adients i posteriorment et prescriurà el tractament necessari més idoni.

 

Infeccions per fongs o bacteries

Per altra banda, les infeccions produïdes per fongs son les més habituals a la consulta de podologia. Son característiques per presentar una olor desagradable, però no només això. Existeixen diversos tipus d’infeccions definides segons la classe de fong que es troba present, i és per aquest motiu que els símptomes poden variar.

Entre els més comuns davant de qualsevol infecció fúngica trobem la pruïja o picor, la descamació de la pell, ampolles o vesícules, maceració sobretot entre els dits i mala olor.

Per tractar una infecció fúngica, ja sigui a la pell o a les ungles, primerament s’ha de realitzar un bon diagnòstic. Existeix un gran ventall de medicaments antifúngics al mercat, però l’especialista serà el que et prescriurà la fòrmula adequada amb les pautes higièniques pertinents per tal d’erradicar la infecció completament.

 

Consells per prevenir-ho

Per tal d’evitar la olor de peus, et facilitem un llistat de consells:

  • Tenir una bona higiene dels peus, rentant-los diàriament amb algun sabó desinfectant o antisèptic.
  • Desprès del rentat, tenir cura de deixar-los ben secs, especialment entre els dits. La humitat és el millor medi per desencadenar fàcilment la infecció de bactèries o fongs.
  • Utilitzar mitjons de fibres naturals i canviar-los a diari. Les fibres naturals permeten que el peu transpiri millor i això fa que no s’acumuli la humitat de la suor.
  • El mateix passa amb el calçat. S’ha d’evitar que quedi molt ajustat i que estigui fabricat amb materials sintètics. La millor elecció sempre seran aquelles sabates confeccionades amb cuir o malla.
  • Airejar amb freqüència les sabates i netejar-les almenys un cop al mes. És important tenir cura del calçat i si és necessari, aplicar algun aerosol que contingui tractament antimicòtic, prescrit pel podòleg.

 

Davant la presencia de qualsevol símptoma o anomalia, no ho dubtis i acudeix al podòleg com més aviat millor. Ell serà el responsable de diagnosticar, pautar-te les mesures higièniques i prescriure el tractament més adequat per tal d’erradicar el problema.

 

Per qualsevol consulta o aclariment, truca’ns! 931 789 572

Guia per tenir uns peus sans 365 dies

Posted on by admin

Vols tenir uns peus sans els 365 dies de l’any? Al llarg d’aquest post et donarem uns quants consells!

 

HIDRATACIÓ A DIARI

La pell del peu és diferent de la de la resta del cos, per això recomanem utilitzar una crema especial podològica per mantenir-los hidratats. El podòleg et prescriurà la crema més adient segons el teu tipus de pell.

No és tan important l’abundància de la crema que apliquem, sinó la constància en què ho fem. Aprofita el moment en què t’apliquis la crema per fer-te un bon massatget. Així ajudaràs també a la circulació. Per tant, no te n’oblidis. Posa’t crema cada dia!

I ara que arriba l’estiu…tampoc hem de deixar de banda la crema solar! Si vas a la piscina o a la platja pensa que la pell del peu és més sensible, i per tant més propensa a cremar-se. Evita que això es produeixi aplicant una lleugera capa de crema, així gaudiràs d’uns peus feliços tot l’estiu!

HIGIENE

Talla’t les ungles sempre rectes i amb els instruments adequats per evitar que se’t clavin.

Renta’t els peus amb aigua i sabó cada dia, i després, eixuga’t-els bé (sobretot entre els dits) per evitar infeccions fúngiques o bacterianes. Si et suen molt els peus, visita al podòleg i et prescriurà els productes més adients pel teu cas.

Evita dur els esmalts de les ungles un llarg període de temps. Si vols dur-les pintades tot l’estiu, et recomanem que aproximadament cada dues setmanes eliminis l’esmalt, les deixis respirar una nit i n’apliquis una nova capa.

CALÇAT QUE RESPECTI EL PEU

Amb l’inici de la calor els peus comencen a anar al descobert. Tria una bona sandàlia que subjecti bé el turmell. Evita totes aquelles sabates en les quals els teus dits i músculs hagin de fer un sobreesforç per mantenir-les en contacte amb el peu, sobretot “xancletes”. Recomanem, també, una sola amb materials de pell o cuir que no sigui molt rígida.

Si viatges i fas turisme, o simplement prefereixes dur vambes, escull un bon calçat que respecti la forma del teu peu, amb materials que transpirin i que sigui flexible.

No abusis de talons que superin els 4 cm d’altura.

ESPORT

No oblidis estirar la musculatura després de la pràctica esportiva, per evitar lesions posteriors.

Utilitza el calçat esportiu especialitzat segons l’esport que practiquis.

Posa’t sempre “xancletes” en vestuaris públics o piscines públiques per evitar infeccions!

Al practicar esport, l’impacte que es produeix en el nostre organisme genera més probabilitats de lesió. És importantíssim un bon estudi de la marxa i de la carrera, valorant les articulacions i comprovant que la musculatura actuï correctament.

REVISA’T LA PETJADA

Una mala trepitjada pot generar problemes de genolls, maluc, esquena i peus. Almenys un cop l’any, visita al podòleg perquè et faci un estudi de la marxa, que serveix per analitzar l’estructura i el moviment del peu i els relaciona amb la resta del cos. En funció del que s’observa es proposa un tractament preveniu o curatiu. En aquest altre post pots llegir què fa un podòleg…

5 consells per prevenir la fascitis plantar

Posted on by admin

Has sentit a parlar de la fascitis plantar? En aquest post et volem explicar: què és, com es diagnostica, com es tracta i consells per prevenir-la!!

QUÈ ÉS?

La fascitis plantar és una inflamació del múscul que es troba localitzat a la planta del peu, la fàscia, que s’origina a la zona del taló i s’inserta als metatarsians. Està constituïda per una banda de teixit elàstic, la funció de la qual és conformar l’arc plantar, estabilitzar els metatarsians amb el terra durant la marxa, esmorteir l’impacte i donar potència durant la carrera, entre d’altres.

El dolor de la fascitis plantar és de tipus punxant, i molt dolorós sobretot en el primer recolzament del peu a terra després de llevar-se.  És característic en les primeres hores del dia i va disminuint a mesura que ens activem i es localitza a la zona del taló i l’arc plantar.

Si pateixes algun d’aquests símptomes, el més important és que visitis al podòleg en la major brevetat possible. Valorarà quina és la causa i proposarà el tractament més adient segons el teu cas. Si no es tracta a temps, es pot cronificar i el dolor pot no desaparèixer del tot o tardar més temps de l’habitual, encara que s’apliquin un o més tractaments.

QUINES SÓN LES CAUSES I COM ES DIAGNOSTICA?

Les causes de la inflamació solen ser biomecàniques, és a dir, provenen d’una mala trepitjada i també de l’estructura del peu. Tot això fa que la fàscia i altres estructures musculars es tensin i realitzin un sobreesforç mecànic. El sobreesforç matingut en el temps acaba causant la inflamació i el dolor diari.

Pel seu diagnòstic és vital realitzar un estudi biomecànic. Llegeix aquí perquè serveix un estudi biomecànic. El podòleg realitza una palpació de les estructures del peu per saber diferenciar les diferents patologies. En funció de la localització, la descripció del dolor, la clínica, etc. es diagnostica quina és la estructura afecta. A vegades és necessari realitzar proves complementaries com l’ecografia o la radiografia.

Si ets esportista…al practicar un esport, l’impacte que és produeix en el nostre organisme genera encara més probabilitats de lesió. Per això, aconsellem fer revisions anuals abans de patir qualsevol símptoma, la fascitis plantar es pot prevenir.

CONSELLS PER PREVENIR LA FASCITIS PLANTAR

Ara que ja saps què és, et donem alguns consells per tal de prevenir la fascitis plantar!

  • Utilitza un calçat còmode, que respecti la forma del teu peu. Escull un calçat de la teva talla i no gaire estret, amb uns 2-3 cm de taló.  No es recomana un calçat totalment plà ni tampoc l’ús de talons de més de 4 cm.
  • Si ets esportista respecta el drop que has utilitzat sempre. Si vols baixar el drop, fes-ho a poc a poc, ja que les estructures musculars i tendinoses de la teva extremitat inferior estan acostumades a una altura. Utilitza calçat amb sistemes d’amortiment adecuats.
  • Fes estiraments de cadena posterior, és a dir, d’isquiotibials, bessons i fàscia plantar. Així relaxarem la musculatura, que tendeix a estar escursada.
  • Visitar al podòleg 1 cop l’any perquè et revisi la petjada. Segons la teva biomecànica o estructura del peu pots ser més susceptible a patir aquesta patologia i més val prevenir-la que curar-la!
  • Si comences a notar símptomes, utilitza una ampolla d’aigua congelada i fes-la rodar per la planta del peu i…… no t’entretinguis, demana hora!!

 

Demana hora a la Clínica Podològica Caminem al : 931 789 572 

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.

Més informació aquí Acceptar