Plantilles posturals. Què són i per qué serveixen?

Heu sentit a parlar mai de les plantilles posturals? Sabeu quin impacte generen de forma global al nostre organisme?

Avui us expliquem amb més detall en què consisteix el tractament mitjançant aquestes plantilles, partint de com es  confeccionen i quins són els seus efectes.

 

Què són?

Les plantilles posturals es caracteritzen per ser unes plantilles molt fines, d’entre 1 a 4 mm de gruix. Això facilita l’adaptació i l’ús en tot tipus de calçat, des de vambes a sandàlies, inclús dins dels mitjons si volem caminar descalços per casa.

La plantilla està formada per una palmilla de resina en la qual s’hi termofusionen una sèrie d‘elements de diferents densitats que seran els encarregats de generar petits estímuls de pressió a la planta del peu. Aquests estímuls són seleccionats i predeterminats sobre zones somatotòpiques, sistematitzades després de molts anys d’estudis.

Aquests elements es posicionen, primerament, basant-se en la informació recollida de l’anàlisi morfoestàtic. És a dir, de la informació obtinguda a partir de la visió des dels tres plans de l’individu. Això ens proporciona una orientació postural global i una petita valoració de totes les adaptacions que el propi cos hagi pogut generar envers la normalitat i la seva pròpia verticalitat.

 

 

A més a més, la plantilla es confecciona segons els resultats i les informacions obtingudes a través dels tests neuromusculars i exteroceptius generals, que es realitzen durant l’examen postural. Aquests tests ens donen informació sobre l’estat del to global de l’organisme, així com de les possibles asimetries o adaptacions que poden ser adaptatives o fixes, o bé causatives o mixtes. Disposem també d’un gran ventall de tests específics que ens permeten obtenir l’origen del problema, ja sigui articular/muscular, neural, emocional, etc.

Es diferencien de les plantilles biomecàniques tridimensionals pel simple fet que la postura es defineix com l’anticipació a l’acció. És a dir, no pretén corregir un moviment lesiu sinó generar un canvi postural per integrar i fer més harmònic el sistema. Així aconseguirem un millor funcionament i la resolució de la simptomatologia.

Ara bé, podem realitzar plantilles mixtes integrant els components que creguem oportuns per la biomecànica i complementar-la amb elements posturals sota la indicació dels tests neuromusculars apropiats per acabar d’afinar el sistema.

 

Quines eines s’utilitzen per confeccionar-les?

Els instruments o aparells utilitzats en posturologia són bàsicament l’estabilograma i el pedígraf. Aquests, ens permeten recollir informació precisa i detallada per posteriorment dissenyar les plantilles:

  • L’estabilograma és un instrument tecnològic de mesura que ens ofereix, mitjançant una plataforma molt sensible, un anàlisi quantificat molt específic valorant el centre de gravetat i les oscil·lacions que l’individu pateix. En podem extreure un gran nombre de paràmetres, que ens serviran per definir millor el diagnòstic i, conseqüentment, el tractament.
  • El pedígraf és un altre instrument, amb més història, que ens permet obtenir la petjada exacta de l’individu amb els punts màxims de pressió representats amb un color més intens. Ens serà útil per saber amb exactitud la zona del peu on hem de col·locar els elements per produir els estímuls desitjats.

Sempre es torna a realitzar un examen postural i estabilomètric amb el tractament aplicat al pacient per comprovar la seva eficàcia.

 

Quins efectes produeixen?

Una caracterització de les plantilles posturals és l’acció que provoquen gràcies als elements citats anteriorment.

Aquests elements posicionats a les plantilles generen un estímul que actuarà i serà processat per tots els receptors cutanis que es troben a la planta del peu. Els receptors envien aquesta informació al sistema nerviós central i aquest, gràcies als reflexos posturals, al reflex antigravitatori i a les oscil·lacions del sistema tònic postural, generaran canvis posicionals globals. És a dir, es produirà una modificació de la postura sobre l’eix vertical de l’individu i, conseqüentment, major estabilitat del centre de gravetat.

El canvi de postura es produeix mentre l’estímul està en contacte amb el peu. Per tant, per visualitzar i aconseguir els efectes desitjats, és necessari dur el màxim de temps possible les plantilles. Si es perllonga aquest temps, es produeix una reprogramació de l’esquema corporal.

 

Quan les necessito?

Les plantilles posturals, anomenades també plantilles exteroceptives, estan indicades i poden ser utilitzades a totes les edats, des dels més petits als més grans.

Aquestes són necessàries quan existeix un desequilibri postural que està afectant i modificant l’eix vertical amb anterioritat, posterioritat o lateralitat d’un individu, és a dir quan el sistema postural fi es veu alterat.

Estan indicades en tractaments com talàlgies, metatarsàlgies, àlgies per Neuroma de Morton, fascitis plantars i moltes altres manifestacions clíniques que apareixen al propi peu.

També s’ha verificat en un gran nombre d’estudis científics que presenten eficàcia terapèutica en problemes de vertigen, d’equilibri, problemes cervicals, problemes a la columna, i un llarg etcètera, condicionats per alteracions posturals.

 

 

A la nostra clínica comptem amb el coneixement per realitzar estudis posturals i confeccionar les plantilles exteroceptives per cada cas. No ho dubteu, deixeu que ajudem a recol·locar el vostre esquelet i a posicionar el vostre centre de gravetat. Ja veureu com desapareix el dolor i us millora la vida!

 

Si teniu qualsevol dubte al respecte, truqueu-nos al 931789572. Estem desitjant poder-vos ajudar!

 

El que has de saber sobre el peu infantil

Cada cop els pares es preocupen més dels peus dels seus fills. De fet, un dels motius principals de consulta és el peu plà o caminar amb les puntes dels peus cap endins. En aquest post, resoldrem tots els dubtes sobre el peu infantil! No ho dubtis i segueix llegint…

 

Entendre la evolució

Al néixer, el peu del bebè és totalment pla. Això és degut a la quantitat més gran de grassa dels recents nascuts, que emmascara el pont. A mesura que van creixent, l’arc plantar (pont) es va formant. Aproximadament als 8 anys s’obté un peu que ja serà molt semblant al de l’adult. Aquest peu pla sol acompanyar-se d’una caiguda dels turmells cap a dins, anomenada valguisme. Aquesta deformitat provoca que al caminar el nen proni i això pot causar dolors tant al peu com als genolls o esquena, fatiga i caigudes.

També els ossos de la cuixa i la cama (fèmur i tíbia principalment), van canviant amb el creixement. És freqüent sobre l’edat dels 4 anys trobar que l’infant camina amb les puntes dels peus cap endins. Precisament això és degut a l’angulació dels ossos. A l’edat dels 3-4 anys, la tíbia es sol trobar torsionada internament i l’angle d’anteversió femoral augmentat. Això pot provocar caigudes freqüents.

Fins aproximadament els 6-8 anys, els nens van canviant aquestes angulacions, en aquesta edat ja s’haurien d’haver aconseguit els paràmetres normals de l’adult.

Torsió femoral i tibial

Els genolls també pateixen canvis en la infància, des del naixement fins als 2 anys trobem un genu varo. A partir dels 2 anys l’angulació del genoll canvia formant als 4 anys el pic màxim de genu valgo. Finalment, als 7 anys s’aconsegueixen unes cames rectes.

Angle del genu segons l’evolució

Com ajudar a l’evolució correcte?

Ara que ja sabem com ha de ser la evolució… què fem si el nostre fill no evoluciona correctament?

En l’exploració, el podòleg revisa tots el que s’ha comentat anteriorment. Per part del peu, s’ha de saber diferenciar entre un peu pla flexible (la majoria de casos) i un peu pla rígid.  El tractament variarà en funció de l’edat, la simptomatologia i les proves diagnòstiques que es realitzen a la visita.

S’ha de tenir en compte la genètica, que moltes vegades farà que aquest infant no conformi l’arc plantar i tingui el peu pla tota la vida. Però això no vol dir que no necessiti tractament, la plantilla sosté el peu en una posició més correcte i compensa els moviments patològics del peu.

Per part de les extremitats inferiors, el podòleg localitzarà d’on prové el problema: tíbia o fèmur. S’actua també en funció de l’edat i els símptomes. Si el nen encara és petit, se sol deixar temps per veure si evoluciona de manera natural. Ara bé, es tenen molt en compte els símptomes i per això si hi ha dolors i caigudes es tracta precoçment.

És molt important el control dels hàbits posturals. Asseure’s amb W, dormir boca avall, portar caminadors són fets que s’han d’evitar per tal que les cames s’alineïn correctament.

Nena asseguda amb W

 

Espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Si tens qualsevol dubte contacte’ns: 931 789 572!