Com elegir el calçat infantil?

Avui en dia, entre tantes marques, models i modes de calçat, ens podem sentir perduts i no saber com escollir un bon calçat pels nostres fills/es. Els més petits es passen tot el dia amb la sabata al col·legi, corrents pel patí i després, al parc.

Per això, és molt important tenir la sabata adequada, encara que no ens ho sembli, és un element essencial per tenir una bona salut. El calçat serà directament responsable de l’evolució del peu, per tant, s’haurà de revisar periòdicament.

Us donem alguns consells a tenir en compte per saber si estem davant d’un bon calçat…

 

A quina edat he de calçat al meu fill?

La sabata s’ha de col·locar a partir de què el nen comença a fer els primers passos o en l’etapa del gateig. Abans no és necessari ni recomanable. De fet, la majoria de deformitats del peu són per culpa del calçat, estem fabricats per anar descalços.

S’ha d’evitar col·locar la sabata als bebés que encara no gategen, com a molt se’ls pot col·locar un mitjonet o un peüc a l’hivern, amb l’objectiu d’aïllar-los del fred. Això és important, ja que els nens han de captar al màxim els estímuls sensorials i el peu és un dels principals òrgans sensorials del cos. El peu presenta milers de receptors que donen informació al sistema nerviós del tacte, de la percepció del cos, de l’entorn, del moviment, etc.

A més a més, la poca maduració òssia que tenen els bebès és un altre motiu a tenir en compte. En un bebè, la majoria d’ossos del peu no estan encara consolidats. El peu està format d’un teixit cartilaginós, i per tant, més fràgil i modelable que un ós. Per la qual cosa, si la sabata no és l’adequada, pot provocar deformitats al peu. Sobretot en els dits i en l’arc plantar.

En conclusió, quan el nen comença a gatejar o a fer els primers passos, l’ideal és que vagi descalç si el terreny és segur o amb sabates molt fines i poc aparatoses amb el fi d’evitar ferides. És molt important que en l’etapa de la infantesa es promogui la maduració del sistema nerviós i la interacció amb el món exterior. Per això, com més estímuls rebi el nen, més estarem ajudant a aquest procés que després el definirà com a persona.

 

Com ha de ser el calçat pel bebé que gateja?

El calçat per un nen que comença a gatejar o a fer les primeres passes, ha de ser:

  • Ample de davant (puntera rodona o cuadrada), que s’adapti a la forma del peu i sigui el suficientment ample com per què mogui els dits.
  • Flexible, lleuger i que deixi el peu el més lliure possible.
  • Sola antideslliçant (anticaigudes) i molt fina (2-3 mm) per tal que garanteixi la sensibilitat.
  • Plantilla antibacteriana extraíble per permetre ventilació.
  • Contrafort d’un material tou, que no mantingui el turmell rígid.
  • Interior suau i sense costures.
Calçat gateig o primeres passes

Com ha de ser el calçat pel nen que ja camina?

En punt el nen ja camini sol i segur (1,5-3 anys), podem canviar alguns ítems del calçat:

  • Puntera rodona o quadrada amb una mica de reforç per protegir els dits, respectant la forma del peu.
  • Canya alta però flexible, per sobre de l’empeine.
  • Contrafort semirígid.
  • Sola plana d’uns 3 mm.
  • Poques costures internes, suau per dins.
  • Materials transpirables i plantilla extraïble.
  • Velcro o cordons perquè quedi el peu ben agafat.

A partir dels 4 anys fins als 7 aproximadament, canvien alguns ítems:

  • Incrementem el gruix de la sola, de 5-10 mm amb possibilitat d’elements d’amortiment a la zona del taló.
  • Contrafort un pèl més rígid per controlar els moviments del peu.
  • Puntera una mica més reforçada per evitar cops a dits i ungles.
  • El millor és recórrer a les vambes o calçat esportiu, ja que s’incrementa l’activitat.
Calçat 4-7 anys

 

 

Com escollir la talla?

Quan es va a una botiga a provar calçat, és molt important no només fixar-se en tots els punts comentats anteriorment, sinó també amb la talla.

Primerament, quan provem una sabata i vulguem comprovar el llarg, ho hem de fer amb mitjons i de peu. Els dits no han de tocar la part superior de la puntera, si no no és prou ample. Hem de comprovar que correspongui la part més ampla del peu amb la part més ample de la sabata. També tindrem especial atenció amb el  dit(el petit), no ha d’oprimir el 4t (sovint s’estreten en aquesta localització).

Després, s’ha de poder col·locar la sabata sense calçador. Un cop col·locat el peu dins, es demana que col·loqui el peu el més endavant possible i hi ha de cabre un llapis en el taló.

A més a més, s’ha de comprovar i revisar el calçat, no només per la talla, sinó també per el desgast:

  • Cada 2-3 mesos en els primers 3 anys de vida.
  • Cada 4-5 mesos dels 3 als 8 anys.
  • Cada 6 mesos dels 9 als 20 anys (final del creixement).

 

Esperem que us hagi servit d’ajuda aquest post sobre com elegir el calçat infantil. Si us ha agradat, us recomanem llegir el post sobre com elegir el calçat adequat per córrer.

Si tens algun dubte pots contactar-nos al 931789572.

Importància del gateig. És necessari gatejar?

Tens dubtes sobre l’etapa del gateig? Si el teu bebé està apunt per gatejar o encara no ho ha fet, no t’alarmis! En aquest post et resolem tots els dubtes per tal que et quedis més tranquil.

El gateig és una fase que sempre s’ha considerat molt important pel bebé. Tot i així, hi ha molts nens que es salten aquesta etapa de la vida, d’altres l’endarrereixen i d’altres ho fan però d’una manera una mica especial.

Sempre hi ha hagut molts mites en torn del gateig. Sovint tendim a comparar el nostre fill amb el dels altres i quan hi ha alguna etapa que es retarda comencen els dubtes i les pors: a quina edat s’ha de gatejar? Si no gateja, li passa alguna cosa dolenta? Això comportarà problemes a posterior? Serà pitjor pel seu desenvolupament?

L’edat importa?

El gateig pot aparèixer entre els 5 i els 12 mesos de vida i es pot realitzar de moltes maneres diferents. El més normal és que comenci en torn als 6 mesos, però com hem comprovat té molta variabilitat. 

Abans de gatejar el bebé ha d’aprendre una sèrie de coses. Primer ha de tenir suficient força per poder aixecar el cap i als 5-6 mesos ha d’aprendre a seure amb recolzament autònomament. Després ja estarà preparat per gatejar.

Existeixen més de 5 tipus diferents de gateig.  A part de l’estàndard, n’hi ha que ho fan com un ós, culejant  o arrastrant-se com una serp.  Tots es consideren totalment normals i no comportaran cap problema. L’objectiu del nen és explorar l’entorn, i poder desplaçar-se.

Beneficis del gateig

El gateig contribueix a connectar els dos hemisferis cerebrals, ajudarà a integrar reflexes, a guanyar propiocepció i coordinació.

A més a més, el gateig afavoreix la visió, ja que el nen ha d’enfocar en una distància curta i això ajuda a reforçar la musculatura del sistema ocular.

També és favorable pel sistema vestibular, ajuda al nen a saber situar-se en l’espai i a conèixer millor les distàncies.

Per últim, ajuda a integrar la marxa creuada, que és el patró que d’adults fem servir al caminar i ens dona estabilitat.

Si bé és cert que el gateig té molts beneficis i ajuda al desenvolupament psicomotor, si no ho fa no li passarà absolutament res, ja que no hi ha relació amb possibles retards en el desenvolupament.

A vegades alguns nens es troben preparats per posar-se de peu i ho fan saltant-se l’etapa del gateig. Al contrari, els que gategen molt ràpid poden tardar una mica més a posar-se de peu, pel simple fet que gatejant són molt més veloços. És una qüestió de comoditat.

Tipus de gateig fisiològics

Com estimular el gateig?

El més important és no pressionar al bebé, s’ha de respectar cada etapa i entendre que cadascú necessita el seu temps.

Això si, és important afavorir-ho, deixant al petit a terra i donant-li llibertat de moviment. Evitar les “hamaques” de bebé, on el nen no pot moure’s i no pot explorar a nivell dels sentits.

Respecte a l’etapa bípeda, s’ha d’evitar l’ús de caminadors. Es creu que això els ajuda a caminar i estar més estables, però no. Si el nen encara no s’ha posat dret és perquè té estructures immadures. Si el forcem a estar de peu, carreguen massa pes a la pelvis i a les cames i això pot produir deformitats estructurals a posterior. Però d’això en parlarem en un altre post…

Si t’ha agradat aques post, et recomano llegir el post sobre el peu infantil: El que has de saber sobre el peu infantil.

 

Esperem haver resolt alguns dubtes en torn del gateig! Per qualsevol consulta, podeu trucar al 931789572.

El que has de saber sobre el peu infantil

Cada cop els pares es preocupen més dels peus dels seus fills. De fet, un dels motius principals de consulta és el peu plà o caminar amb les puntes dels peus cap endins. En aquest post, resoldrem tots els dubtes sobre el peu infantil! No ho dubtis i segueix llegint…

 

Entendre la evolució

Al néixer, el peu del bebè és totalment pla. Això és degut a la quantitat més gran de grassa dels recents nascuts, que emmascara el pont. A mesura que van creixent, l’arc plantar (pont) es va formant. Aproximadament als 8 anys s’obté un peu que ja serà molt semblant al de l’adult. Aquest peu pla sol acompanyar-se d’una caiguda dels turmells cap a dins, anomenada valguisme. Aquesta deformitat provoca que al caminar el nen proni i això pot causar dolors tant al peu com als genolls o esquena, fatiga i caigudes.

També els ossos de la cuixa i la cama (fèmur i tíbia principalment), van canviant amb el creixement. És freqüent sobre l’edat dels 4 anys trobar que l’infant camina amb les puntes dels peus cap endins. Precisament això és degut a l’angulació dels ossos. A l’edat dels 3-4 anys, la tíbia es sol trobar torsionada internament i l’angle d’anteversió femoral augmentat. Això pot provocar caigudes freqüents.

Fins aproximadament els 6-8 anys, els nens van canviant aquestes angulacions, en aquesta edat ja s’haurien d’haver aconseguit els paràmetres normals de l’adult.

Torsió femoral i tibial

Els genolls també pateixen canvis en la infància, des del naixement fins als 2 anys trobem un genu varo. A partir dels 2 anys l’angulació del genoll canvia formant als 4 anys el pic màxim de genu valgo. Finalment, als 7 anys s’aconsegueixen unes cames rectes.

Angle del genu segons l’evolució

Com ajudar a l’evolució correcte?

Ara que ja sabem com ha de ser la evolució… què fem si el nostre fill no evoluciona correctament?

En l’exploració, el podòleg revisa tots el que s’ha comentat anteriorment. Per part del peu, s’ha de saber diferenciar entre un peu pla flexible (la majoria de casos) i un peu pla rígid.  El tractament variarà en funció de l’edat, la simptomatologia i les proves diagnòstiques que es realitzen a la visita.

S’ha de tenir en compte la genètica, que moltes vegades farà que aquest infant no conformi l’arc plantar i tingui el peu pla tota la vida. Però això no vol dir que no necessiti tractament, la plantilla sosté el peu en una posició més correcte i compensa els moviments patològics del peu.

Per part de les extremitats inferiors, el podòleg localitzarà d’on prové el problema: tíbia o fèmur. S’actua també en funció de l’edat i els símptomes. Si el nen encara és petit, se sol deixar temps per veure si evoluciona de manera natural. Ara bé, es tenen molt en compte els símptomes i per això si hi ha dolors i caigudes es tracta precoçment.

És molt important el control dels hàbits posturals. Asseure’s amb W, dormir boca avall, portar caminadors són fets que s’han d’evitar per tal que les cames s’alineïn correctament.

Nena asseguda amb W

 

Espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Si tens qualsevol dubte contacte’ns: 931 789 572!