L’embenat neuromuscular

Heu vist mai la cintes de colors que porten els esportistes d’elit o grans professionals dins del món de l’esport? Es tracta de l’embenat neuromuscular, o també anomenat Kinesio Tape. És un embenat elàstic amb unes característiques molt peculiars.

Cada vegada és més visible dins la nostra societat, i avui us expliquem en què consisteix i quina funció realitza.

 

Aquest embenat va ser dissenyat a principis dels anys setanta pel quiropràctic Kenzo Kase amb la finalitat de facilitar el procés de curació natural del cos sense restringir el moviment dels músculs i articulacions afectades. Aquest nou mètode es va desenvolupar i expandir a Àsia, en concret a Corea i el Japó, però dues dècades després, professionals mèdics esportius començaven a fer-n’hi ús a Europa i als Estats Units. Actualment, existeixen un gran nombre de professionals que contínuament experimenten noves tècniques i aplicacions terapèutiques per millorar la seva funció i és així com cada cop més apareix en àmbits relacionats en el camp de la medicina física i la rehabilitació.

 

Característiques de l’embenat

  • Està constituït per un esparadrap elàstic molt porós amb una estructura trenada de cotó.
  • Incorpora una capa adhesiva antial·lèrgica que no conté làtex i afavoreix la transpiració. Alhora, crea un espai entre la pell i la musculatura afectada descomprimint la inflamació causada per la lesió, i així, millorant la circulació sanguínia i l’evacuació limfàtica.
  • Presenta una elasticitat longitudinal d’un 40%-60%.
  • Una de les característiques que el diferencien de l’embenat convencional és la permeabilitat amb l’aigua, ja que té la capacitat d’eixugar-se amb facilitat. Aquest fet facilita la duració de l’aplicació de l’embenat, podent ser aplicat durant 3-4 dies.
  • Comença a activar-se i a escalfar-se amb el contacte amb la pell, per això es recomana fregar-lo un cop aplicat.  

 

Acció terapèutica i efectes fisiològics

L’acció terapèutica de l’embenat es basa en la medicina asiàtica. Aquesta descriu que la pell és un òrgan reflexogen des de la qual podem incidir amb estímuls aferents o eferents al sistema nerviós central, produint així les respostes neurofisiològiques desitjades mitjançant els receptors sensorials.

Els efectes fisiològics de l’embenat són diversos, i entre ells trobem:

  • Efecte analgèsic i antiinflamatori per la disminució de la pressió i la millora de la circulació. 
  • Millora de la funció muscular, lligamentosa i articular per regulació del to muscular. Sigui per aconseguir un efecte tonificant o relaxant de la musculatura, a causa de la correcció de la posició articular i la correcció del moviment.
  • Estimula la propiocepció.
  • Proporciona major estabilitat.
  • Estimula la circulació sanguínia i el drenatge limfàtic.
  • Ajuda a millorar la funció orgànica.

 

Tot i els grans beneficis que aporta, existeixen una sèrie de contraindicacions per la seva aplicació. Si després de l’aplicació del KT apareix pruïja i no desapareix en 10-20 minuts, es recomana el retiratge d’aquest. Es desaconsella aplicar-lo damunt de ferides obertes, ja que com que no és estèril pot causar efectes no desitjats. El mateix passa en edemes generalitzats causats per problemes cardíacs o renals i trombosis, ja que a l’augmentar el flux sanguini pot provocar el despreniment del coàgul. Tampoc està indicat en qualsevol traumatisme sever abans de saber el diagnòstic, o en pells molt fines i delicades. Finalment, tampoc està indicat en dones embarassades o persones amb diabetis, pel simple fet que no existeix suficients estudis al respecte.

 

Tècniques d’aplicació

Existeix un mètode d’aplicació específic descrit pel seu creador. Abans de ser utilitzat, la pell ha d’estar seca, neta, idealment sense borrissol corporal i sense cap loció ni greix per tal d’assegurar la completa adhesió. L’embenat s’ha d’aplicar sense cap plec a la pell i sempre en direcció longitudinal. 

Pel que fa a les pròpies tècniques, es classifiquen en tècnica muscular i tècnica de lligament.

  • La primera té com a objectiu millorar el to muscular, podent-se aplicar per efecte tonificant (d’origen del múscul afectat a inserció) o per efecte relaxant (d’inserció a origen). Aquesta explicació es deu al fet que la retracció de l’embenat va en sentit de l’ancoratge que es posiciona primer. S’ha d’estirar la pell de la zona a tractar o realitzar una extensió muscular.
  • La segona tècnica està indicada per restablir la curació i recuperació dels lligaments lesionats sense limitar el seu moviment, començant a fixar l’embenat des del centre de la lesió, amb lleugera tensió, i posteriorment dur-lo cap als extrems, sempre adherits sense tensió.

Finalment, existeixen vàries formes de disseny de l’embenat segons la zona a tractar o la forma i la mida del múscul.

  1. La tècnica en I s’aplica damunt del ventre muscular.
  2. La tècnica en V s’aplica al voltant del ventre muscular, igual que la tècnica en Y.
  3. Existeix també la tècnica en X que s’aplica des del centre del múscul cap als extrems.
  4. La tècnica en estrella permet augmentar l’espai al centre i així descomprimir-lo.
  5. I finalment, la tècnica en ventall o pop, indicada sobretot per edemes.

 

Aplicacions en patologies podològiques

L’embenat neuromuscular cada cop guanya més terreny per tractar patologies dins l’àmbit podològic. Les principals aplicacions són:

  • Metatarsàlgies
  • Dolor a la primera articulació a causa de la desviació del primer radi (galindó)
  • Fascitis plantar o esperó calcani
  • Esquinç de turmell
  • Edemes
  • Tendinitis
  • Disfuncions dels músculs de l’extremitat inferior, entre moltes altres.

 

 

 

A la nostra clínica estem formades per la correcta aplicació i utilització de l’embenat neuromuscular en qualsevol de les dolències presents a les extremitats inferiors i al peu.

Així doncs, no ho dubteu! Si presenteu alguna lesió, no espereu i veniu-nos a veure o truqueu-nos al 931 789 572. Us ajudarem a resoldre-la de la millor forma possible.

 

Com escollir el calçat adequat per correr?

La anomenada “febre running” ha augmentat els últims anys. Cada cop hi ha més gent que corre, però també més gent poc preparada per fer-ho i amb conseqüència més lesions. Per evitar lesions és molt important tenir una bona biomecànica, una bona tècnica i una bona sabata esportiva.

En aquest post us parlarem sobre què tenir en compte a l’hora d’escollir un calçat pel running.

La sabata és una eina que connecta el peu amb el terra. Per escollir la més encertada per tú primer has de saber quin objectiu tens, la tècnica que utilitzes i com és la teva petjada. Anem per passos.

Elements de la sabata

  1. Upper: és la part que s’encarrega de subjectar i aïllar bé el peu, normalment té diferents elements de contenció. A part del típics cordons, existeixen models que tenen com uns “nervis” que ajuden a mantenir el peu còmode i subjecte. Ha de ser transpirable i pot ser impermeable. Ha de tenir un contrafort dur que ajudi a controlar el peu.
  2. Plantilla: ha de ser antideslliçant per tal d’evitar al màxim els traumatismes unguials. També ha de ser transpirable i amb propietats antibacterianes i antimicotiques. Si hi ha algun problema estructural del peu, es convenient substituir-la per una de personalitzada feta per un podòleg.
  3. Mitja-sola: és la part on normalment hi ha els diferents mecanismes d’amortiment al taló i de propulsió a l’avantpeu. Cada marca té una tecnologia: AIR, BOOST, GEL, GRID, ETC. Sol estar feta d’EVA de diferents densitats i gruixos.
  4. Sola: és la part més fina i que contacta amb el terra, ha de facilitar l’adherència amb el terra i ha de ser flexible. El seu disseny ha d’ajudar a mantenir amb equilibri el centre de gravetat. També ha d’ajudar a que el peu segueixi la progressió fisiològica cap endavant.
Parts d’una sabata esportiva

El drop

El drop és l’altura que fa la mitja sola+la sola. Generalment s’utilitzen els drops de 12, 8, 4, 0 i cada un va enfocat a una necessitat esportiva i un objectiu. No cal dir que la influència de la moda també ha fet que hi hagi tanta varietat al mercat.

Fa molts anys es creia que com més amortiment tingués la sabata, més s’evitaven lesions del corredor. Els últims estudis ens estan alertant que la tècnica menys lesiva per córrer és fer-ho de punta, ja que es redueixi molt més l’impacte. Però passar de córrer de taló a punta és molt complicat i requereix molt d’entrenament. A més a més, córrer amb tècnica de punta amb una sabata amb drop molt alt és pràcticament impossible. És per això que han sortit al mercat sabates amb drops molt més baixos.

Normalment les sabates amb drops alts tenen més tecnologies d’amortiment, això serà la millor opció si l’objectiu és realitzar carreres llargues per asfalt o terreny dur.

En canvi, córrer per sorra o muntanya no genera tant impacte i no és tan necessari un el sistema d’amortiment.

Si el teu objectiu és fer distàncies curtes amb més velocitat, necessitaràs una esportiva més reactiva. Tenir un drop alt no t’afavorirà, ja que el més important és no perdre temps tocant amb el taló a terra. Per tant, has d’escollir una sabata amb un drop més baix i entrenar amb una tècnica més de punta.

Ara bé, si portes molt temps utilitzant un drop alt, requeriràs mesos d’adaptació per baixar a un drop minimalista.

També s’ha de tenir en compte, a part de l’objectiu i la tècnica, l’anatomia i biomecànica de cadascú. Si tens problemes de genoll, no et posis a córrer llargues distàncies. Intenta canviar lentament a drop minimalista i tècnica de punta per reduir l’impacte. En canvi, si pateixes de tendinitis o fascitis plantar, evita la tècnica de punta i amortitza al màxim amb una sabata de drop alt.

Densitats de la sola

Per altra banda, els dissenys de la mitja sola també són molt importants a l’hora d’escollir un calçat.

El primer que has de saber és si ets pronador, supinador o neutre. Aquesta anàlisi te l’ha de fer el professional sanitari qualificat, el podòleg. No val que un venedor de la botiga t’ho faci, ja que no està qualificat, i hi ha moltes més coses a tenir en compte. S’han de valorar articulacions, músculs, sistemes mecànics del peu, funcionalitat, pressions, etc.

Una mala elecció en el calçat pot desenvolupar a lesions molt greus, com síndrome de la cintilla iliotibialtrocanteritis, tendinitis al peu, etc.

Si un cop fet l’anàlisi de la petjada, el podòleg et diagnostica un problema biomecànic, el millor és que et plantegis fer un tractament. El podòleg t’assessorarà sobre el calçat més idoni per tu.

El millor sempre és escollir el calçat neutre, a menys que el podòleg t’indiqui el contrari. Si amb la plantilla no és suficient, l’important és que la densitat més dura de la sola estigui posicionada al costat on generes més càrrega. És a dir, si prones en excés, la densitat més dura ha d’anar al costat intern de la sabata.

Diferents densitats de la mitja sola

Així doncs, espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Recorda que el podòleg és l’especialista de la salut que t’assessorarà amb qualsevol dubte que tinguis sobre el calçat. Truca’ns al 931789572.