Importància del gateig. És necessari gatejar?

Tens dubtes sobre l’etapa del gateig? Si el teu bebé està apunt per gatejar o encara no ho ha fet, no t’alarmis! En aquest post et resolem tots els dubtes per tal que et quedis més tranquil.

El gateig és una fase que sempre s’ha considerat molt important pel bebé. Tot i així, hi ha molts nens que es salten aquesta etapa de la vida, d’altres l’endarrereixen i d’altres ho fan però d’una manera una mica especial.

Sempre hi ha hagut molts mites en torn del gateig. Sovint tendim a comparar el nostre fill amb el dels altres i quan hi ha alguna etapa que es retarda comencen els dubtes i les pors: a quina edat s’ha de gatejar? Si no gateja, li passa alguna cosa dolenta? Això comportarà problemes a posterior? Serà pitjor pel seu desenvolupament?

L’edat importa?

El gateig pot aparèixer entre els 5 i els 12 mesos de vida i es pot realitzar de moltes maneres diferents. El més normal és que comenci en torn als 6 mesos, però com hem comprovat té molta variabilitat. 

Abans de gatejar el bebé ha d’aprendre una sèrie de coses. Primer ha de tenir suficient força per poder aixecar el cap i als 5-6 mesos ha d’aprendre a seure amb recolzament autònomament. Després ja estarà preparat per gatejar.

Existeixen més de 5 tipus diferents de gateig.  A part de l’estàndard, n’hi ha que ho fan com un ós, culejant  o arrastrant-se com una serp.  Tots es consideren totalment normals i no comportaran cap problema. L’objectiu del nen és explorar l’entorn, i poder desplaçar-se.

Beneficis del gateig

El gateig contribueix a connectar els dos hemisferis cerebrals, ajudarà a integrar reflexes, a guanyar propiocepció i coordinació.

A més a més, el gateig afavoreix la visió, ja que el nen ha d’enfocar en una distància curta i això ajuda a reforçar la musculatura del sistema ocular.

També és favorable pel sistema vestibular, ajuda al nen a saber situar-se en l’espai i a conèixer millor les distàncies.

Per últim, ajuda a integrar la marxa creuada, que és el patró que d’adults fem servir al caminar i ens dona estabilitat.

Si bé és cert que el gateig té molts beneficis i ajuda al desenvolupament psicomotor, si no ho fa no li passarà absolutament res, ja que no hi ha relació amb possibles retards en el desenvolupament.

A vegades alguns nens es troben preparats per posar-se de peu i ho fan saltant-se l’etapa del gateig. Al contrari, els que gategen molt ràpid poden tardar una mica més a posar-se de peu, pel simple fet que gatejant són molt més veloços. És una qüestió de comoditat.

Tipus de gateig fisiològics

Com estimular el gateig?

El més important és no pressionar al bebé, s’ha de respectar cada etapa i entendre que cadascú necessita el seu temps.

Això si, és important afavorir-ho, deixant al petit a terra i donant-li llibertat de moviment. Evitar les “hamaques” de bebé, on el nen no pot moure’s i no pot explorar a nivell dels sentits.

Respecte a l’etapa bípeda, s’ha d’evitar l’ús de caminadors. Es creu que això els ajuda a caminar i estar més estables, però no. Si el nen encara no s’ha posat dret és perquè té estructures immadures. Si el forcem a estar de peu, carreguen massa pes a la pelvis i a les cames i això pot produir deformitats estructurals a posterior. Però d’això en parlarem en un altre post…

Si t’ha agradat aques post, et recomano llegir el post sobre el peu infantil: El que has de saber sobre el peu infantil.

 

Esperem haver resolt alguns dubtes en torn del gateig! Per qualsevol consulta, podeu trucar al 931789572.

Per què em fan mala olor els peus?

Si ets propens a que et suïn els peus i/o et facin mala olor, presta atenció a aquest post en el que exposem les principals causes i et donem alguns consells per prevenir-ho i evitar-ho.

 

peu descalç amb una flor

 

La bromohidrosi

Un percentatge elevat de la població pateix bromohidrosi o mala olor de peus. S’ha comprovat que existeixen un gran nombre de causes que ho provoquen. Aquestes poden ser des d’una alimentació inadequada, trastorns metabòlics, la ingesta de molta medicació, utilitzar calçat i/o mitjons elaborats amb materials sintètics o bé infeccions per bactèries o fongs.

Els especialistes alerten que la millor opció no és aplicar-se un aerosol, desodorant o qualsevol producte per tapar l’olor, sinó tractar la causa que ho provoca per tal d’erradicar aquest símptoma.  El podòleg serà l’especialista mèdic que valorarà la procedència mitjançant un estudi exhaustiu. Després prescriurà el tractament necessari individualitzat per cada cas.

Els estudis revelen que un dels factors més freqüents que acompanyen a la mala olor dels peus és la hiperhidrosi, és a dir, la sudoració excessiva dels peus. Això provoca que es generi una gran proliferació de bacteries que poden esdevenir un problema infecciós.

Per controlar l’excés de sudoració del peu, davant de qualsevol dubte, la millor elecció és acudir al podòleg, ja que ell serà l’encarregat de pautar-te les mesures higièniques més adients i posteriorment et prescriurà el tractament necessari més idoni.

 

Infeccions per fongs o bacteries

Per altra banda, les infeccions produïdes per fongs son les més habituals a la consulta de podologia. Son característiques per presentar una olor desagradable, però no només això. Existeixen diversos tipus d’infeccions definides segons la classe de fong que es troba present, i és per aquest motiu que els símptomes poden variar.

Entre els més comuns davant de qualsevol infecció fúngica trobem la pruïja o picor, la descamació de la pell, ampolles o vesícules, maceració sobretot entre els dits i mala olor.

Per tractar una infecció fúngica, ja sigui a la pell o a les ungles, primerament s’ha de realitzar un bon diagnòstic. Existeix un gran ventall de medicaments antifúngics al mercat, però l’especialista serà el que et prescriurà la fòrmula adequada amb les pautes higièniques pertinents per tal d’erradicar la infecció completament.

 

Consells per prevenir-ho

Per tal d’evitar la olor de peus, et facilitem un llistat de consells:

  • Tenir una bona higiene dels peus, rentant-los diàriament amb algun sabó desinfectant o antisèptic.
  • Desprès del rentat, tenir cura de deixar-los ben secs, especialment entre els dits. La humitat és el millor medi per desencadenar fàcilment la infecció de bactèries o fongs.
  • Utilitzar mitjons de fibres naturals i canviar-los a diari. Les fibres naturals permeten que el peu transpiri millor i això fa que no s’acumuli la humitat de la suor.
  • El mateix passa amb el calçat. S’ha d’evitar que quedi molt ajustat i que estigui fabricat amb materials sintètics. La millor elecció sempre seran aquelles sabates confeccionades amb cuir o malla.
  • Airejar amb freqüència les sabates i netejar-les almenys un cop al mes. És important tenir cura del calçat i si és necessari, aplicar algun aerosol que contingui tractament antimicòtic, prescrit pel podòleg.

 

Davant la presencia de qualsevol símptoma o anomalia, no ho dubtis i acudeix al podòleg com més aviat millor. Ell serà el responsable de diagnosticar, pautar-te les mesures higièniques i prescriure el tractament més adequat per tal d’erradicar el problema.

 

Per qualsevol consulta o aclariment, truca’ns! 931 789 572

El que has de saber sobre el peu infantil

Cada cop els pares es preocupen més dels peus dels seus fills. De fet, un dels motius principals de consulta és el peu plà o caminar amb les puntes dels peus cap endins. En aquest post, resoldrem tots els dubtes sobre el peu infantil! No ho dubtis i segueix llegint…

 

Entendre la evolució

Al néixer, el peu del bebè és totalment pla. Això és degut a la quantitat més gran de grassa dels recents nascuts, que emmascara el pont. A mesura que van creixent, l’arc plantar (pont) es va formant. Aproximadament als 8 anys s’obté un peu que ja serà molt semblant al de l’adult. Aquest peu pla sol acompanyar-se d’una caiguda dels turmells cap a dins, anomenada valguisme. Aquesta deformitat provoca que al caminar el nen proni i això pot causar dolors tant al peu com als genolls o esquena, fatiga i caigudes.

També els ossos de la cuixa i la cama (fèmur i tíbia principalment), van canviant amb el creixement. És freqüent sobre l’edat dels 4 anys trobar que l’infant camina amb les puntes dels peus cap endins. Precisament això és degut a l’angulació dels ossos. A l’edat dels 3-4 anys, la tíbia es sol trobar torsionada internament i l’angle d’anteversió femoral augmentat. Això pot provocar caigudes freqüents.

Fins aproximadament els 6-8 anys, els nens van canviant aquestes angulacions, en aquesta edat ja s’haurien d’haver aconseguit els paràmetres normals de l’adult.

Torsió femoral i tibial

Els genolls també pateixen canvis en la infància, des del naixement fins als 2 anys trobem un genu varo. A partir dels 2 anys l’angulació del genoll canvia formant als 4 anys el pic màxim de genu valgo. Finalment, als 7 anys s’aconsegueixen unes cames rectes.

Angle del genu segons l’evolució

Com ajudar a l’evolució correcte?

Ara que ja sabem com ha de ser la evolució… què fem si el nostre fill no evoluciona correctament?

En l’exploració, el podòleg revisa tots el que s’ha comentat anteriorment. Per part del peu, s’ha de saber diferenciar entre un peu pla flexible (la majoria de casos) i un peu pla rígid.  El tractament variarà en funció de l’edat, la simptomatologia i les proves diagnòstiques que es realitzen a la visita.

S’ha de tenir en compte la genètica, que moltes vegades farà que aquest infant no conformi l’arc plantar i tingui el peu pla tota la vida. Però això no vol dir que no necessiti tractament, la plantilla sosté el peu en una posició més correcte i compensa els moviments patològics del peu.

Per part de les extremitats inferiors, el podòleg localitzarà d’on prové el problema: tíbia o fèmur. S’actua també en funció de l’edat i els símptomes. Si el nen encara és petit, se sol deixar temps per veure si evoluciona de manera natural. Ara bé, es tenen molt en compte els símptomes i per això si hi ha dolors i caigudes es tracta precoçment.

És molt important el control dels hàbits posturals. Asseure’s amb W, dormir boca avall, portar caminadors són fets que s’han d’evitar per tal que les cames s’alineïn correctament.

Nena asseguda amb W

 

Espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Si tens qualsevol dubte contacte’ns: 931 789 572!

Guia per tenir uns peus sans 365 dies

Vols tenir uns peus sans els 365 dies de l’any? Al llarg d’aquest post et donarem uns quants consells!

 

HIDRATACIÓ A DIARI

La pell del peu és diferent de la de la resta del cos, per això recomanem utilitzar una crema especial podològica per mantenir-los hidratats. El podòleg et prescriurà la crema més adient segons el teu tipus de pell.

No és tan important l’abundància de la crema que apliquem, sinó la constància en què ho fem. Aprofita el moment en què t’apliquis la crema per fer-te un bon massatget. Així ajudaràs també a la circulació. Per tant, no te n’oblidis. Posa’t crema cada dia!

I ara que arriba l’estiu…tampoc hem de deixar de banda la crema solar! Si vas a la piscina o a la platja pensa que la pell del peu és més sensible, i per tant més propensa a cremar-se. Evita que això es produeixi aplicant una lleugera capa de crema, així gaudiràs d’uns peus feliços tot l’estiu!

HIGIENE

Talla’t les ungles sempre rectes i amb els instruments adequats per evitar que se’t clavin.

Renta’t els peus amb aigua i sabó cada dia, i després, eixuga’t-els bé (sobretot entre els dits) per evitar infeccions fúngiques o bacterianes. Si et suen molt els peus, visita al podòleg i et prescriurà els productes més adients pel teu cas.

Evita dur els esmalts de les ungles un llarg període de temps. Si vols dur-les pintades tot l’estiu, et recomanem que aproximadament cada dues setmanes eliminis l’esmalt, les deixis respirar una nit i n’apliquis una nova capa.

CALÇAT QUE RESPECTI EL PEU

Amb l’inici de la calor els peus comencen a anar al descobert. Tria una bona sandàlia que subjecti bé el turmell. Evita totes aquelles sabates en les quals els teus dits i músculs hagin de fer un sobreesforç per mantenir-les en contacte amb el peu, sobretot “xancletes”. Recomanem, també, una sola amb materials de pell o cuir que no sigui molt rígida.

Si viatges i fas turisme, o simplement prefereixes dur vambes, escull un bon calçat que respecti la forma del teu peu, amb materials que transpirin i que sigui flexible.

No abusis de talons que superin els 4 cm d’altura.

ESPORT

No oblidis estirar la musculatura després de la pràctica esportiva, per evitar lesions posteriors.

Utilitza el calçat esportiu especialitzat segons l’esport que practiquis.

Posa’t sempre “xancletes” en vestuaris públics o piscines públiques per evitar infeccions!

Al practicar esport, l’impacte que es produeix en el nostre organisme genera més probabilitats de lesió. És importantíssim un bon estudi de la marxa i de la carrera, valorant les articulacions i comprovant que la musculatura actuï correctament.

REVISA’T LA PETJADA

Una mala trepitjada pot generar problemes de genolls, maluc, esquena i peus. Almenys un cop l’any, visita al podòleg perquè et faci un estudi de la marxa, que serveix per analitzar l’estructura i el moviment del peu i els relaciona amb la resta del cos. En funció del que s’observa es proposa un tractament preveniu o curatiu. En aquest altre post pots llegir què fa un podòleg

5 consells per prevenir la fascitis plantar

Has sentit a parlar de la fascitis plantar? En aquest post et volem explicar: què és, com es diagnostica, com es tracta i consells per prevenir-la!!

QUÈ ÉS?

La fascitis plantar és una inflamació del múscul que es troba localitzat a la planta del peu, la fàscia, que s’origina a la zona del taló i s’inserta als metatarsians. Està constituïda per una banda de teixit elàstic, la funció de la qual és conformar l’arc plantar, estabilitzar els metatarsians amb el terra durant la marxa, esmorteir l’impacte i donar potència durant la carrera, entre d’altres.

El dolor de la fascitis plantar és de tipus punxant, i molt dolorós sobretot en el primer recolzament del peu a terra després de llevar-se.  És característic en les primeres hores del dia i va disminuint a mesura que ens activem i es localitza a la zona del taló i l’arc plantar.

Si pateixes algun d’aquests símptomes, el més important és que visitis al podòleg en la major brevetat possible. Valorarà quina és la causa i proposarà el tractament més adient segons el teu cas. Si no es tracta a temps, es pot cronificar i el dolor pot no desaparèixer del tot o tardar més temps de l’habitual, encara que s’apliquin un o més tractaments.

QUINES SÓN LES CAUSES I COM ES DIAGNOSTICA?

Les causes de la inflamació solen ser biomecàniques, és a dir, provenen d’una mala trepitjada i també de l’estructura del peu. Tot això fa que la fàscia i altres estructures musculars es tensin i realitzin un sobreesforç mecànic. El sobreesforç matingut en el temps acaba causant la inflamació i el dolor diari.

Pel seu diagnòstic és vital realitzar un estudi biomecànic. Llegeix aquí perquè serveix un estudi biomecànic. El podòleg realitza una palpació de les estructures del peu per saber diferenciar les diferents patologies. En funció de la localització, la descripció del dolor, la clínica, etc. es diagnostica quina és la estructura afecta. A vegades és necessari realitzar proves complementaries com l’ecografia o la radiografia.

Si ets esportista…al practicar un esport, l’impacte que és produeix en el nostre organisme genera encara més probabilitats de lesió. Per això, aconsellem fer revisions anuals abans de patir qualsevol símptoma, la fascitis plantar es pot prevenir.

CONSELLS PER PREVENIR LA FASCITIS PLANTAR

Ara que ja saps què és, et donem alguns consells per tal de prevenir la fascitis plantar!

  • Utilitza un calçat còmode, que respecti la forma del teu peu. Escull un calçat de la teva talla i no gaire estret, amb uns 2-3 cm de taló.  No es recomana un calçat totalment plà ni tampoc l’ús de talons de més de 4 cm.
  • Si ets esportista respecta el drop que has utilitzat sempre. Si vols baixar el drop, fes-ho a poc a poc, ja que les estructures musculars i tendinoses de la teva extremitat inferior estan acostumades a una altura. Utilitza calçat amb sistemes d’amortiment adecuats.
  • Fes estiraments de cadena posterior, és a dir, d’isquiotibials, bessons i fàscia plantar. Així relaxarem la musculatura, que tendeix a estar escursada.
  • Visitar al podòleg 1 cop l’any perquè et revisi la petjada. Segons la teva biomecànica o estructura del peu pots ser més susceptible a patir aquesta patologia i més val prevenir-la que curar-la!
  • Si comences a notar símptomes, utilitza una ampolla d’aigua congelada i fes-la rodar per la planta del peu i…… no t’entretinguis, demana hora!!

 

Demana hora a la Clínica Podològica Caminem al : 931 789 572 

Tot el que necessites saber del podòleg

Arriba l’època de les sandàlies i tots volem lluir uns peus sans. Però els hi hem donat la importància que tocava durant l’any? T’expliquem tot el que necessites saber sobre la feina del podòleg i la importància que tenen els peus!

Els peus són els grans oblidats...

 

Els peus s’han de cuidar

 

Se sol dir que els peus són els grans oblidats… però recordem-nos que ens mantenen drets, ens fan avançar i caminar cap al futur. Els peus ens porten a llocs inimaginables i ens arrelen a la mare terra.

El podòleg és el professional sanitari que diagnostica, preveu i tracta les diferents alteracions i malalties dels peus i la seva relació amb la resta del cos.

Quan hauria d’anar al podòleg?

No hi ha edat per fer-se una revisió al podòleg, mai s’és massa jove o massa gran. De fet, recomanem la primera visita a partir dels 3 anys, ja que els més menuts també són susceptibles a patir problemes en l’etapa de creixement. A partir de llavors, una o dues revisions a l’any són necessàries.

Cada etapa té les seves característiques. En la infantesa s’ha de veure com evoluciona el creixement i veure si es pot ajudar a través d’estimulació al peu. És freqüent que els nens tinguin els peus plans, a poc a poc s’ha d’anar conformant l’arc plantar. A cada edat s’ha d’observar si s’han complert una sèrie d’ítems i intervenir a temps si no és així.

En l’edat adulta es pateixen més lesions, majoritàriament són per sobrecàrregues o estrès, un mal calçat i una mala trepitjada. Sempre hi ha un factor que desencadena la dolència, però la causa biomecànica gairebé sempre hi és.

Les dones són susceptibles a patir més lesions en etapes de canvis hormonals com l’embaràs o la menopausa, tant als lligaments (laxitud articular) com als ossos(osteoporòsis). A part, es pateixen canvis posturals que influeixen a tot el cos.

Finalment, en l’edat geriàtrica, es pateixen canvis tant en l’estabilitat com en l’estructura dels peus. Sovint degeneren les articulacions (artrosis o artritis) i s’urgeixen deformitats que després poden causen callositats molt doloroses.

Com és una visita amb el podòleg?

La consulta del podòleg és molt completa, s’exploren les articulacions, la musculatura i el moviment del peu, el genoll, el maluc i l’esquena. Després, t’orientem d’on pot provenir el problema. De fet, si et fa mal l’esquena o el genoll, també pot provenir d’una mala trepitjada

També s’observen les alteracions de la pell, com per exemple: durícies, berrugues plantars, ulls de poll, pigmentacions a la planta del peu, etc.

El servei de quiropòdia el realitza el podòleg

 

Després donem la solució a tots aquests problemes amb el tractament més adequat en cada cas.

L’objectiu del podòleg sempre serà la cura o prevenció de dolors, i així gaudir d’una bona salut dels peus els 365 dies de l’any.

I quines competències té el podòleg?

Per ser podòleg és necessari tenir la titulació universitària de Podologia, són 4 anys de carrera universitària. Després hi ha moltes àrees d’especialització. També és important que el podòleg estigui col·legiat dins la seva comunitat autònoma per poder exercir.

Els podòlegs podem prescriure medicaments, igual que els metges, dentistes i veterinaris.

També podem diagnosticar i tractar tot el que té a veure amb el peu. Per exemple, lesions de tipus muscular (fascitis plantar, tendinitis …) , fractures, esguinços, etc.

Per últim, també podem realitzar intervencions quirúrgiques del peu com per exemple: dits en garra, hallux valgus (“juanetes”), onicocriptosis (ungles clavades), extirpació de quists o tumoracions, etc.

 

Ja tens clar què fem? Demana hora al: 931 789 572