Categoria: Patologies

Ungla incarnata: solució i cura definitiva

Posted on by admin

Ets dels que ha patit durant mesos o inclús anys la ungla incarnata (onicocriptosis) o conegut popularment com “unyero”?

Doncs segueix llegint, que això segurament t’interessa!

Què és la onicocriptosis?

L’ungla incarnata o onicocriptosis és una patologia que pot ser molt incapacitant i dolorosa.  Es produeix quan l’extrem de l’ungla es clava a la pell. Això produeix una inflamació i a vegades infecció, ja que queda una ferida oberta que és el portal d’entrada de patògens.

Normalment és deu a un mal tall d’ungles, calçat estret, làmina unguial amb deformitats, traumatismes o mala biomecànica.

Prevenció

  1. Tall d’ungles: és molt important tallar les ungles de forma totalment recta i arribant d’extrem a extrem. Si deixem una punta, arrodonim l’ungla o tallem en excés, és més probable que al créixer es clavi.
  2. Calçat ample: evita les sabates que acaben en punta o de talla menor a la que et correspon , si hi ha pressió a la zona constantment, es clavarà amb més facilitat
  3. Sudoració: Un excés d’humitat pot ajudar a desencadenar la patologia. Si pateixes hiperhidrosis, acut al podòleg perquè et recepti el producte més adequat. Llegeix el post sobre hiperhidrosis.
  4. Revisions al podòleg: si comences a notar la zona adolorida, no intentis manipular la zona i acudeix al podòleg. És l’especialista que et donarà la cura i solució. Evita centres d’esteticients.

Tractament conservador

Imatge de tall sagital d’un dit on es poden observar diferents parts de l’aparell unguial.

 

Quan l’onicocriptosis és lleu, es pot retirar la vora de l’ungla que s’està clavant mitjançant un bisturí. Es procedeix també a tallar l’ungla de manera recta i ensenyem al pacient les mesures preventives.

Aquest procediment no arriba fins a la zona de la matriu unguial, per tant, sol recidivar amb freqüència. Al créixer, l’ungla es pot tornar a clavar ja que hi ha un component de forma de l’ungla i del teixit que l’envolta (ungles amples o en “teja”).  Es poden aplicar tècniques de reeducació unguial.

Tractament quirúrgic, solució definitiva

Procediments en cirurgia unguial

 

Quan l’onicocriptosis és d’un estadi més avançat i el tractament conservador no ho soluciona, es pot plantejar la cirurgia.

Es tracta d’una cirurgia molt senzilla que es realitza de manera ambulatòria. Existeixen molts tipus de tècniques, totes enfocades a eliminar la zona de la matriu parcialment. D’aquesta manera, no tornarà a créixer la vora de d’ungla que es clava i l’ungla queda més estreta i estètica. Si el dit presenta mamelons fibrosats (engruiximent, inflamació, infecció), es poden reconstruir i donar així un aspecte proporcionat al dit.

La cirurgia es realitza sota anestèsia local, la intervenció és d’uns 30 minuts i el post-operatori és senzill i curt. Des del primer moment el pacient pot recolzar el peu a terra. Es realitzen revisions periòdiques fins a donar l’alta definitiva.

Els resultats són molt satisfactoris. Són poques les complicacions en aquest tipus d’intervenció, però com a totes, hi ha un petit % de risc.

 

Esperem haver aclarit tots els teus dubtes. Per a més informació, no dubtis en trucar-nos al 931789572

Consells per cuidar i protegir els peus del fred

Posted on by admin

Ja ha arribat el fred! I les baixes temperatures típiques d’aquests mesos d’hivern poden ser un factor de risc per la salut dels nostres peus. És necessari prendre mesures de precaució per tal d’evitar complicacions i possibles dolencies. Les persones més vulnerables a patir trastorns degut a les baixes temperatures son els ancians, els nens i totes aquelles persones que practiquin esports de muntanya.

 

 

Consells per tenir cura i protegir els nostres peus durant l’hivern:

  1. Utilitzar mitjons de fibres naturals, com la llana o el cotó. Ens permetran evacuar la humitat però alhora mantenir la calor. És important que s’ajustin bé a la mesura, però que no apretin ni comprimeixin la cama, i que no tinguin costures a l’interior. Aquest fet ens evitarà l’aparició d’ampolles o ferides per fricció.
  2.  El calçat ha de permetre la transpiració del peu i evitar que s’hi concentri la humitat. Els peus humits provoquen major sensació de fred. Així doncs, s’aconsella una sabata fabricada amb materials transpirables i impermeables. La sola també hi juga un paper important en la elecció d’un bon calçat. És important que sigui antilliscant per evitar caigudes i tortes.
  3.  En el cas de les persones que sofreixen un excés de sudoració, es recomana canviar els mitjons un parell de vegades al dia. Aquest fet ens evitarà l’acumulació d’humitat i mantenir sempre els peus ben secs.
  4. Evitar les fonts de calor directes com les estufes, el foc a terra o la bossa d’aigua calenta. La realització de banys amb aigua tèbia ens afavorirà la sensació de benestar i no hi haurà risc de generar dolencies.
  5. Moure les cames per evitar problemes de circulació. Hem d’evitar estar parats o en la mateixa postura durant un període llarg de temps. Es recomana aixecar les cames o moure els peus amb l’objectiu d’activar la circulació, i així ajudar a mantenir la temperatura.
  6.  És aconsellable l’ús de cremes específiques per tal de protegir i hidratar la pell. Una bona nutrició de l’epidermis facilitarà la circulació i evitarà que es formin clivelles o ferides.
  7. Beure molta aigua serà necessari per mantenir la hidratació global del nostre organisme. Per altra banda, s’ha evitar la ingesta d’alcohol i el tabac, que contribueixen a la deshidratació i a la vasoconstricció dels vasos sanguinis més distals.

Patologies associadesal fred

Si no es tenen en compte i no es segueixen tots aquests consells, les probabilitats de presentar problemes i dolencies augmenten.

Entre les patologies més comunes es troben la dermatitis, els eczemes i els penellons. En casos molt extrems, es pot produir la congelació dels membres inferiors, però per sort, no és habitual a la nostra zona.

Els penellons, o popularment més conegut com “sabañones”, son la patologia més freqüent d’aquesta estació de l’any.

Els seus signes i símptomes poden incloure:

  • Àrees envermellides per qualsevol zona del peu amb molta picor.
  • Canvis de color de la pell de vermell a blau fosc, acompanyat de dolor.
  • Ampolles, ferides o úlceres a la pell.
  • Inflamació de la part més distal dels dits.
  • Les lesions es presentes fredes al tacte.

 

Si patiu diabetes o problemes de circulació, es possible que el grau d’afectació sigui major.

 

Contacta amb nosaltres al 931789572 per qualsevol dubte o informació que necessitis.

Plantilles posturals. Què són i per qué serveixen?

Posted on by admin

Heu sentit a parlar mai de les plantilles posturals? Sabeu quin impacte generen de forma global al nostre organisme?

Avui us expliquem amb més detall en què consisteix el tractament mitjançant aquestes plantilles, partint de com es  confeccionen i quins són els seus efectes.

 

Què són?

Les plantilles posturals es caracteritzen per ser unes plantilles molt fines, d’entre 1 a 4 mm de gruix. Això facilita l’adaptació i l’ús en tot tipus de calçat, des de vambes a sandàlies, inclús dins dels mitjons si volem caminar descalços per casa.

La plantilla està formada per una palmilla de resina en la qual s’hi termofusionen una sèrie d‘elements de diferents densitats que seran els encarregats de generar petits estímuls de pressió a la planta del peu. Aquests estímuls són seleccionats i predeterminats sobre zones somatotòpiques, sistematitzades després de molts anys d’estudis.

Aquests elements es posicionen, primerament, basant-se en la informació recollida de l’anàlisi morfoestàtic. És a dir, de la informació obtinguda a partir de la visió des dels tres plans de l’individu. Això ens proporciona una orientació postural global i una petita valoració de totes les adaptacions que el propi cos hagi pogut generar envers la normalitat i la seva pròpia verticalitat.

 

 

A més a més, la plantilla es confecciona segons els resultats i les informacions obtingudes a través dels tests neuromusculars i exteroceptius generals, que es realitzen durant l’examen postural. Aquests tests ens donen informació sobre l’estat del to global de l’organisme, així com de les possibles asimetries o adaptacions que poden ser adaptatives o fixes, o bé causatives o mixtes. Disposem també d’un gran ventall de tests específics que ens permeten obtenir l’origen del problema, ja sigui articular/muscular, neural, emocional, etc.

Es diferencien de les plantilles biomecàniques tridimensionals pel simple fet que la postura es defineix com l’anticipació a l’acció. És a dir, no pretén corregir un moviment lesiu sinó generar un canvi postural per integrar i fer més harmònic el sistema. Així aconseguirem un millor funcionament i la resolució de la simptomatologia.

Ara bé, podem realitzar plantilles mixtes integrant els components que creguem oportuns per la biomecànica i complementar-la amb elements posturals sota la indicació dels tests neuromusculars apropiats per acabar d’afinar el sistema.

 

Quines eines s’utilitzen per confeccionar-les?

Els instruments o aparells utilitzats en posturologia són bàsicament l’estabilograma i el pedígraf. Aquests, ens permeten recollir informació precisa i detallada per posteriorment dissenyar les plantilles:

  • L’estabilograma és un instrument tecnològic de mesura que ens ofereix, mitjançant una plataforma molt sensible, un anàlisi quantificat molt específic valorant el centre de gravetat i les oscil·lacions que l’individu pateix. En podem extreure un gran nombre de paràmetres, que ens serviran per definir millor el diagnòstic i, conseqüentment, el tractament.
  • El pedígraf és un altre instrument, amb més història, que ens permet obtenir la petjada exacta de l’individu amb els punts màxims de pressió representats amb un color més intens. Ens serà útil per saber amb exactitud la zona del peu on hem de col·locar els elements per produir els estímuls desitjats.

Sempre es torna a realitzar un examen postural i estabilomètric amb el tractament aplicat al pacient per comprovar la seva eficàcia.

 

Quins efectes produeixen?

Una caracterització de les plantilles posturals és l’acció que provoquen gràcies als elements citats anteriorment.

Aquests elements posicionats a les plantilles generen un estímul que actuarà i serà processat per tots els receptors cutanis que es troben a la planta del peu. Els receptors envien aquesta informació al sistema nerviós central i aquest, gràcies als reflexos posturals, al reflex antigravitatori i a les oscil·lacions del sistema tònic postural, generaran canvis posicionals globals. És a dir, es produirà una modificació de la postura sobre l’eix vertical de l’individu i, conseqüentment, major estabilitat del centre de gravetat.

El canvi de postura es produeix mentre l’estímul està en contacte amb el peu. Per tant, per visualitzar i aconseguir els efectes desitjats, és necessari dur el màxim de temps possible les plantilles. Si es perllonga aquest temps, es produeix una reprogramació de l’esquema corporal.

 

Quan les necessito?

Les plantilles posturals, anomenades també plantilles exteroceptives, estan indicades i poden ser utilitzades a totes les edats, des dels més petits als més grans.

Aquestes són necessàries quan existeix un desequilibri postural que està afectant i modificant l’eix vertical amb anterioritat, posterioritat o lateralitat d’un individu, és a dir quan el sistema postural fi es veu alterat.

Estan indicades en tractaments com talàlgies, metatarsàlgies, àlgies per Neuroma de Morton, fascitis plantars i moltes altres manifestacions clíniques que apareixen al propi peu.

També s’ha verificat en un gran nombre d’estudis científics que presenten eficàcia terapèutica en problemes de vertigen, d’equilibri, problemes cervicals, problemes a la columna, i un llarg etcètera, condicionats per alteracions posturals.

 

 

A la nostra clínica comptem amb el coneixement per realitzar estudis posturals i confeccionar les plantilles exteroceptives per cada cas. No ho dubteu, deixeu que ajudem a recol·locar el vostre esquelet i a posicionar el vostre centre de gravetat. Ja veureu com desapareix el dolor i us millora la vida!

 

Si teniu qualsevol dubte al respecte, truqueu-nos al 931789572. Estem desitjant poder-vos ajudar!

 

Per què em fan mala olor els peus?

Posted on by admin

Si ets propens a que et suïn els peus i/o et facin mala olor, presta atenció a aquest post en el que exposem les principals causes i et donem alguns consells per prevenir-ho i evitar-ho.

 

peu descalç amb una flor

 

La bromohidrosi

Un percentatge elevat de la població pateix bromohidrosi o mala olor de peus. S’ha comprovat que existeixen un gran nombre de causes que ho provoquen. Aquestes poden ser des d’una alimentació inadequada, trastorns metabòlics, la ingesta de molta medicació, utilitzar calçat i/o mitjons elaborats amb materials sintètics o bé infeccions per bactèries o fongs.

Els especialistes alerten que la millor opció no és aplicar-se un aerosol, desodorant o qualsevol producte per tapar l’olor, sinó tractar la causa que ho provoca per tal d’erradicar aquest símptoma.  El podòleg serà l’especialista mèdic que valorarà la procedència mitjançant un estudi exhaustiu. Després prescriurà el tractament necessari individualitzat per cada cas.

Els estudis revelen que un dels factors més freqüents que acompanyen a la mala olor dels peus és la hiperhidrosi, és a dir, la sudoració excessiva dels peus. Això provoca que es generi una gran proliferació de bacteries que poden esdevenir un problema infecciós.

Per controlar l’excés de sudoració del peu, davant de qualsevol dubte, la millor elecció és acudir al podòleg, ja que ell serà l’encarregat de pautar-te les mesures higièniques més adients i posteriorment et prescriurà el tractament necessari més idoni.

 

Infeccions per fongs o bacteries

Per altra banda, les infeccions produïdes per fongs son les més habituals a la consulta de podologia. Son característiques per presentar una olor desagradable, però no només això. Existeixen diversos tipus d’infeccions definides segons la classe de fong que es troba present, i és per aquest motiu que els símptomes poden variar.

Entre els més comuns davant de qualsevol infecció fúngica trobem la pruïja o picor, la descamació de la pell, ampolles o vesícules, maceració sobretot entre els dits i mala olor.

Per tractar una infecció fúngica, ja sigui a la pell o a les ungles, primerament s’ha de realitzar un bon diagnòstic. Existeix un gran ventall de medicaments antifúngics al mercat, però l’especialista serà el que et prescriurà la fòrmula adequada amb les pautes higièniques pertinents per tal d’erradicar la infecció completament.

 

Consells per prevenir-ho

Per tal d’evitar la olor de peus, et facilitem un llistat de consells:

  • Tenir una bona higiene dels peus, rentant-los diàriament amb algun sabó desinfectant o antisèptic.
  • Desprès del rentat, tenir cura de deixar-los ben secs, especialment entre els dits. La humitat és el millor medi per desencadenar fàcilment la infecció de bactèries o fongs.
  • Utilitzar mitjons de fibres naturals i canviar-los a diari. Les fibres naturals permeten que el peu transpiri millor i això fa que no s’acumuli la humitat de la suor.
  • El mateix passa amb el calçat. S’ha d’evitar que quedi molt ajustat i que estigui fabricat amb materials sintètics. La millor elecció sempre seran aquelles sabates confeccionades amb cuir o malla.
  • Airejar amb freqüència les sabates i netejar-les almenys un cop al mes. És important tenir cura del calçat i si és necessari, aplicar algun aerosol que contingui tractament antimicòtic, prescrit pel podòleg.

 

Davant la presencia de qualsevol símptoma o anomalia, no ho dubtis i acudeix al podòleg com més aviat millor. Ell serà el responsable de diagnosticar, pautar-te les mesures higièniques i prescriure el tractament més adequat per tal d’erradicar el problema.

 

Per qualsevol consulta o aclariment, truca’ns! 931 789 572

El que has de saber sobre el peu infantil

Posted on by admin

Cada cop els pares es preocupen més dels peus dels seus fills. De fet, un dels motius principals de consulta és el peu plà o caminar amb les puntes dels peus cap endins. En aquest post, resoldrem tots els dubtes sobre el peu infantil! No ho dubtis i segueix llegint…

 

Entendre la evolució

Al néixer, el peu del bebè és totalment pla. Això és degut a la quantitat més gran de grassa dels recents nascuts, que emmascara el pont. A mesura que van creixent, l’arc plantar (pont) es va formant. Aproximadament als 8 anys s’obté un peu que ja serà molt semblant al de l’adult. Aquest peu pla sol acompanyar-se d’una caiguda dels turmells cap a dins, anomenada valguisme. Aquesta deformitat provoca que al caminar el nen proni i això pot causar dolors tant al peu com als genolls o esquena, fatiga i caigudes.

També els ossos de la cuixa i la cama (fèmur i tíbia principalment), van canviant amb el creixement. És freqüent sobre l’edat dels 4 anys trobar que l’infant camina amb les puntes dels peus cap endins. Precisament això és degut a l’angulació dels ossos. A l’edat dels 3-4 anys, la tíbia es sol trobar torsionada internament i l’angle d’anteversió femoral augmentat. Això pot provocar caigudes freqüents.

Fins aproximadament els 6-8 anys, els nens van canviant aquestes angulacions, en aquesta edat ja s’haurien d’haver aconseguit els paràmetres normals de l’adult.

Torsió femoral i tibial

Els genolls també pateixen canvis en la infància, des del naixement fins als 2 anys trobem un genu varo. A partir dels 2 anys l’angulació del genoll canvia formant als 4 anys el pic màxim de genu valgo. Finalment, als 7 anys s’aconsegueixen unes cames rectes.

Angle del genu segons l’evolució

Com ajudar a l’evolució correcte?

Ara que ja sabem com ha de ser la evolució… què fem si el nostre fill no evoluciona correctament?

En l’exploració, el podòleg revisa tots el que s’ha comentat anteriorment. Per part del peu, s’ha de saber diferenciar entre un peu pla flexible (la majoria de casos) i un peu pla rígid.  El tractament variarà en funció de l’edat, la simptomatologia i les proves diagnòstiques que es realitzen a la visita.

S’ha de tenir en compte la genètica, que moltes vegades farà que aquest infant no conformi l’arc plantar i tingui el peu pla tota la vida. Però això no vol dir que no necessiti tractament, la plantilla sosté el peu en una posició més correcte i compensa els moviments patològics del peu.

Per part de les extremitats inferiors, el podòleg localitzarà d’on prové el problema: tíbia o fèmur. S’actua també en funció de l’edat i els símptomes. Si el nen encara és petit, se sol deixar temps per veure si evoluciona de manera natural. Ara bé, es tenen molt en compte els símptomes i per això si hi ha dolors i caigudes es tracta precoçment.

És molt important el control dels hàbits posturals. Asseure’s amb W, dormir boca avall, portar caminadors són fets que s’han d’evitar per tal que les cames s’alineïn correctament.

Nena asseguda amb W

 

Espero que aquest post t’hagi servit d’ajuda. Si tens qualsevol dubte contacte’ns: 931 789 572!

5 consells per prevenir la fascitis plantar

Posted on by admin

Has sentit a parlar de la fascitis plantar? En aquest post et volem explicar: què és, com es diagnostica, com es tracta i consells per prevenir-la!!

QUÈ ÉS?

La fascitis plantar és una inflamació del múscul que es troba localitzat a la planta del peu, la fàscia, que s’origina a la zona del taló i s’inserta als metatarsians. Està constituïda per una banda de teixit elàstic, la funció de la qual és conformar l’arc plantar, estabilitzar els metatarsians amb el terra durant la marxa, esmorteir l’impacte i donar potència durant la carrera, entre d’altres.

El dolor de la fascitis plantar és de tipus punxant, i molt dolorós sobretot en el primer recolzament del peu a terra després de llevar-se.  És característic en les primeres hores del dia i va disminuint a mesura que ens activem i es localitza a la zona del taló i l’arc plantar.

Si pateixes algun d’aquests símptomes, el més important és que visitis al podòleg en la major brevetat possible. Valorarà quina és la causa i proposarà el tractament més adient segons el teu cas. Si no es tracta a temps, es pot cronificar i el dolor pot no desaparèixer del tot o tardar més temps de l’habitual, encara que s’apliquin un o més tractaments.

QUINES SÓN LES CAUSES I COM ES DIAGNOSTICA?

Les causes de la inflamació solen ser biomecàniques, és a dir, provenen d’una mala trepitjada i també de l’estructura del peu. Tot això fa que la fàscia i altres estructures musculars es tensin i realitzin un sobreesforç mecànic. El sobreesforç matingut en el temps acaba causant la inflamació i el dolor diari.

Pel seu diagnòstic és vital realitzar un estudi biomecànic. Llegeix aquí perquè serveix un estudi biomecànic. El podòleg realitza una palpació de les estructures del peu per saber diferenciar les diferents patologies. En funció de la localització, la descripció del dolor, la clínica, etc. es diagnostica quina és la estructura afecta. A vegades és necessari realitzar proves complementaries com l’ecografia o la radiografia.

Si ets esportista…al practicar un esport, l’impacte que és produeix en el nostre organisme genera encara més probabilitats de lesió. Per això, aconsellem fer revisions anuals abans de patir qualsevol símptoma, la fascitis plantar es pot prevenir.

CONSELLS PER PREVENIR LA FASCITIS PLANTAR

Ara que ja saps què és, et donem alguns consells per tal de prevenir la fascitis plantar!

  • Utilitza un calçat còmode, que respecti la forma del teu peu. Escull un calçat de la teva talla i no gaire estret, amb uns 2-3 cm de taló.  No es recomana un calçat totalment plà ni tampoc l’ús de talons de més de 4 cm.
  • Si ets esportista respecta el drop que has utilitzat sempre. Si vols baixar el drop, fes-ho a poc a poc, ja que les estructures musculars i tendinoses de la teva extremitat inferior estan acostumades a una altura. Utilitza calçat amb sistemes d’amortiment adecuats.
  • Fes estiraments de cadena posterior, és a dir, d’isquiotibials, bessons i fàscia plantar. Així relaxarem la musculatura, que tendeix a estar escursada.
  • Visitar al podòleg 1 cop l’any perquè et revisi la petjada. Segons la teva biomecànica o estructura del peu pots ser més susceptible a patir aquesta patologia i més val prevenir-la que curar-la!
  • Si comences a notar símptomes, utilitza una ampolla d’aigua congelada i fes-la rodar per la planta del peu i…… no t’entretinguis, demana hora!!

 

Demana hora a la Clínica Podològica Caminem al : 931 789 572 

Aquest lloc web utilitza cookies, tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística sobre la seva navegació i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències, generada a partir de les seves pautes de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.

Més informació aquí Acceptar